Quan arriba l'esperat cuscús, passades les tres de la tarda, l'ovació sincera a les cuineres revela que aquest és un divendres especial a la plaça del Pou de la Figuera, per a molts encara el Forat de la Vergonya, com els veïns van batejar l'espai, l'obertura va coincidir amb l'inici del procés de gentrificació del barri arribat amb el canvi de segle. Khadeja, una de les cuineres, respon emocionada als aplaudiments dels nois amb un 'Zaghareet', el clàssic crit amb què les dones àrabs demostren alegria a les festes. Malgrat tot - "aquests nois no només han de menjar avui, demà tornaran a tenir gana", recorda més tard Khadeja-, aquest divendres és un dia de festa.

Khadeja viu a la Ribera des de 1988, quan va arribar a Barcelona des del Marroc. Aquí ha criat als seus quatre fills. "Ella va arribar abans", assenyala. Ella és Amina, una altra de les cuineres, també d'origen marroquí i veïna del barri des de fa 36 anys, on va tenir els seus cinc fills. "Els ajudo des que van arribar al barri. No tenen família, no tenen a ningú. Els veig dormint al carrer, mullats per l'herba del parc, i s’em trenca el cor", explica la dona, que parla "com a mare". Susanna, la tercera cuinera, també és mare de dos nens i veïna de la Ribera, en el seu cas des que va néixer. "El treball l'han fet elles, jo les he ajudat", es treu mèrit. El que sí que fa, com les seves veïnes Khadeja i Amina, és obrir les seves cases a aquests nois per rentar-los la roba i fer-los un entrepà. "Al Ramadà -explica Amina- els fem 'jarira'".

El cuscús popular d'aquest divendres vol ser la llavor d'alguna cosa. No només han participat aquestes tres mares, que porten molt de temps ajudant a aquests nois de manera invisible i cadascuna a casa seva, posant-moltes vegades als seus propis veïns en contra. "La carn ens l'han donat a la carnisseria d'aquí, i el cuscús també", assenyalen.

Volen mostrar-los que no estan sols. Que també formen part de la comunitat. Susana presenta als nois a alguns veïns amb ganes d'apropar-s'hi, d'ajudar-los. "Reforçar aquest treball comunitari, que ja existeix encara que de forma tímida i precària, és el camí per resoldre el problema", confia un dels veïns, que també ha creat vincle amb els nois.

L'elecció de la data -aquest divendres- no és casual. "Portem dos setmanes en què la presència policial als carrers està augmentant molt. Els identifiquen cada dia. Al meu fill, que té 13 anys, també l’han identificat. Aquí tots som sospitosos", explica Amina. Aquest reforç policial arriba després de les queixes de nombrosos veïns i comerciants del lloc, que denuncien, també des de fa molt de temps, furts i la presència dels nois esnifant cola.

Autoritat moral
Aquestes mares són les primeres que els diuen que no es droguin i que no robin. Elles tenen, com pocs, autoritat sobre aquests nois. "Si veig a algun col·locat em sec al seu costat i li pregunto per què ho fa. Se’m posa a plorar, i em poso a plorar jo també -relata Amina-. Em donen tanta pena. Els veig tan desprotegits i desemparats...". "L'hivern ha estat molt dur i estan al carrer; es droguen per suportar el fred, però nosaltres sempre els tirem la bronca perquè no consumeixin. Sempre. Els diem que per integrar-se al barri han de comportar-se", afegeix Khadeja, que somia amb disposar d'un espai habilitat en el qual poder cuinar i donar suport a aquests nois al barri.

Zakarías és un d'aquests joves. L'1 de març, fa dues setmanes, va arribar a la majoria d'edat. "Al centre en què vivia em van regalar 20 euros i em van donar les maletes", explica. "Abans inhalava cola, quan no sabia el mal que em feia, i robava. Això, en part, ha fet que ara estigui en un pis de Justícia, en llibertat vigilada -explica; la tinc fins a novembre". La llibertat vigilada i el pis. Està estudiant un PFI -que va iniciar a través dels programes del centre de menors en què vivia fins fa pocs dies- i espera trobar feina a través de les pràctiques.

Helena López. El Periódico, 18.03.2017.