Hem començat parlant de la situació actual de la convivència a Barcelona. Cal actualitzar les normatives, per adequar-les a les noves realitats que es donen diàriament a l’espai públic, i també en quins punts cal incidir per afavorir la cohesió social.

En el món de l’educació s’han ajuntat canvis estructurals en els mètodes educatius amb l’increment de la immigració. Aquests dos factors han provocat unes distorsions significatives en els resultats de l’escola catalana, reflectits als informes PISA, entre altres llocs. Alhora es constata la diversitat d’origen dels alumnes de les escoles i instituts, que és enriquidora en un cert nivell, però molt pertorbadora quan la concentracions dels nouvinguts és molt elevada en un centre. Cal insistir en els processos de barreja i integració entre tots els centres educatius.

El llenguatge és un factor bàsic d’aprenentatge, socialització i integració. Per contra, el desconeixement del llenguatge és un factor de discriminació i marginació. En molts casos, els nouvinguts segueixen -en el si de la seva família- parlant el seu idioma d’origen, i això fa que no tinguin un desenvolupament lingüístic adient. A l’Escolania de Montserrat constaten amb els nous alumnes d’orígens diversos la mateixa dificultat.

El coneixement de diverses llengües fa que les persones tinguin una més gran capacitat d’anàlisi per a les matemàtiques. L’Índia, per exemple, amb moltes llengues, genera molts matemàtics i analistes informàtics.

Hem conegut diverses experiències d’integració laboral en centres comercials de joves provinents d’altres països, amb un alt grau d’èxit si hi ha un acompanyament. Afortunadament cada vegada hi ha més iniciatives en aquest àmbit.

Però potser el problema més habitual a tot arreu és el de l’habitatge. Les dificultats de Barcelona s’han traslladat a altres ciutats com Terrassa. La carència d’habitatge assequible fa que la gent es desplaci a barris marginals de la mateixa o altres poblacions i es van consolidant les mateixes problemàtiques.