La diversitat dels participants ha afavorit molta informació diferent i un contrast de parers molt interessant.

Hem fet molt d’èmfasi en el voluntariat, destacant les dificultats per que la gent es comprometi, especialment els joves, i la necessitat d’incidir en aquest aspecte de la seva formació, tant a nivell escolar i universitari, com en l’àmbit del treball. Dóna bon resultat promoure tallers i activitats que fomentin la dedicació als altres. D’aquesta manera s’aconsegueix un desenvolupament personal molt més ric i equilibrat. Quan un surt de sí mateix i ajuda els altres, et canvia la mentalitat. Això es dóna tant en situacions habituals, com en situacions més extraordinàries de perill, conflicte, catàstrofes o guerres.

Parlem de les dificultats que planteja l’actual llei d’estrangeria, tot i que es va millorant amb les darreres modificacions. En aquests sentit es recorda que la incorporació a l’exèrcit és un canal de regulació laboral.

A nivell educatiu i personal, es constata la falta de comprensió lectora en molta gent, especialment els joves. En el cas dels immigrants s’afegeix la dificultat familiar per ajudar-los en aquest aspecte, que porta a la individualització, l’aïllament i la manca de relació personal. Això es dóna no només dins la família, sinó també en altres àmbits laborals i col·lectius.

En general, les persones reaccionen quan se senten estimades, i són capaços de formular-se un propòsit o un objectiu a la vida, moltes vegades amb l’ajut d’altres persones: mestres, amics, voluntari d’una entitat, etc. La relació personal és fonamental.

De vegades, en els mitjans de comunicació hi ha dificultat per donar visibilitat als immigrants, especialment a les dones: la seva vida, els problemes, les lluites de cada dia, etc. Per això és important estar a prop d’aquesta realitat per informar-ne amb naturalitat.

I finalment, s’ha destacat la necessitat d’una bona relació i col·laboració entre el sector privat i les administracions, per aconseguir una atenció adient a les situacions d’immigració.