Actualment, l’habitatge és un punt essencial en el procés d’acomodació dels nouvinguts, i també és un problema generalitzat a la nostra societat avui dia. Un dels aspectes relacionats és el  tema de l’okupació.

En aquest àmbit es distingeixen tres tipus d’okupes:

Un grup molt ideologizat, antisistema i molts de classe social alta. No molesten al veïnat, però són molt violents en els moments de desokupar. Un altre grup, format per famílies vulnerables. Okupen per necessitat d’habitatge. Acostuma a haver una xarxa d’intermediaris, que tenen situacions familiars i econòmiques difícils i similars. I per últim l’okupació relacionada amb la delinqüència: narco pisos, magatzems de material robat, etc. Són okupacions molt conflictives.

En relació al consum de droga, hi ha una davallada real de consum en el barri del Raval. Però les xarxes socials i els mitjans de vegades transmeten la sensació contrària, en algunes ocasions perquè des de la direcció dels mitjans els forcen a destacar els aspectes negatius “que són notícia”, en lloc de les experiències i aspectes positius de l’atenció als immigrants “que no són notícia”.

Hi ha un rebrot de consum d’heroïna, entre gent marginada i pobre; però el que més es consumeix són drogues que tenen “prestigi social”, com la cocaïna,, drogues sintètiques, etc. Un factor a considerar és que cada vegada comencen a drogar-se persones més joves, i no hi ha recursos públics per atendre aquests casos.

En quant a la procedència dels immigrants, en aquests moments els que venen a viure a aquest barri ho fan en avió. Es fa difícil la convivència en les entitats de suport, perquè -per exemple- algunes ètnies no volen que hi hagi homes i dones barrejats en les classes de llenguatge, i això complica la seva atenció.

I finalment, caldrà estar amatent a l’evolució política d’Alemanya. Segons els pactes que finalment aconsegueixin, influirà en el què fem nosaltres, també en immigració. I d’això se’n parla poc.