Quan no es pot o no es vol trobar la causa d'un conflicte es sol culpar a un tercer, a una conspiració, a un fantasma. La maledicció recau ara sobre l'islam i el multiculturalisme, erròniament identificat amb el suport del que és de fora en detriment del que és propi. En altres dates la maledicció va pesar sobre el comunisme o el liberalisme. A Espanya, històricament, sobre jueus, moros, indis, gitanos i maçons, per no retreure'ns a Indíbil i Mandoni. Recordem que el liberalisme va ser "pecat" a l'Espanya del XIX i el comunisme el "dimoni" a la del XX.

Ara li toca al multiculturalisme, associat amb la condescendència cap a les reals o presumptes conductes irregulars de residents estrangers o de nacionals d'origen estranger. De manera que alhora es rebutgen: pluralisme, tolerància, integració, mundialització (no confondre amb la neoliberal "globalització") i un dia pot venir fins i tot la democràcia mateixa.

No és país per a vells, es titula la pel·lícula -compleix deu anys- dels germans Coen. Doncs bé: no és ara el món un país per gent cosmopolita, tolerant i interessada per l'altre. (...)

Multiculturalisme és respecte i suport de la diversitat cultural. L'oposat a monoculturalisme, que identifica la identitat nacional amb la cultural i confon la integració democràtica amb la dura i contraproduent -avui produeix gihadistes- assimilació.

Com oposar-se a això en una època en què la població es concentra a les ciutats i aquestes són pluriètniques? El repte és fer compatible la diversitat amb el respecte a les normes comunes i la cultura històrica de cada país, que per cert és el resultat de l'acoblament. Així són la cultura "europea", la "occidental", i el mateix cristianisme.

Per això la millor fórmula és evitar aquell tipus de multiculturalisme que subratlli les diferències i condueixi al gueto, i reforçar, en canvi, al potenciador de la interculturalitat, el diàleg i el pacte. Tot un repte i part de la solució al gihadisme.

Norbert Bilbeny. La Vanguardia, 26.06.2017. p.21