Durant les cinc primeres setmanes de guerra, un de cada quatre ucraïnesos s'ha desplaçat lluny del lloc de residència habitual, fugint de l'ofensiva russa. Això suposa 10,6 milions de persones. D'aquestes, 4,1 milions han sortit del país. La majoria, 2,3 milions, són a Polònia, que juntament amb Eslovènia i Hongria són els països fronterers amb l'oest d'Ucraïna. La resta s'han escampat per Europa. A Espanya ja hi ha uns 30.000 refugiats. Segons el president Pedro Sánchez, la xifra pot augmentar els dies vinents fins als 70.000.

La dimensió i la velocitat de l'èxode ucraïnès són extraordinàries, afavorides per un bon sistema de comunicacions, una xarxa ferroviària que a Ucraïna no ha deixat de funcionar i, en particular, per les fronteres obertes, cosa que no va passar a la crisi de refugiats sirians del 2015.

El fet que els europeus considerin els ucraïnesos com a veïns, i que avorreixin l'agressió de Putin, ha redundat en una acollida àgil i sense precedents. La Unió Europea ha activat la directiva de protecció temporal per a refugiats que va aprovar el 2001, però que ara s'aplica per primera vegada. A Espanya, per exemple, això significa que una part important dels nens ucraïnesos arribats al nostre país –el 90% dels que han escapat d'un país sota les bombes són dones i nens– ja estan escolaritzats, i que poden demanar assistència, com la seva gent gran, a la sanitat pública. Funcionen centres d´acollida a Madrid, Barcelona i Alacant, i s´espera l´entrada en servei del de Màlaga. El president Sánchez va veure convalidat dimecres al Congrés dels Diputats el seu pla extraordinari per fer front a les conseqüències de la guerra al nostre país. Els primers 1.200 milions seran per als refugiats. I això es produeix en un marc de coordinació europea, vital per a l'èxit de l'operació.

Fins i tot en la desgràcia, són bones notícies. Però susciten el retret de les ong’s que demanen tracte igualitari per a tots aquells que busquen refugi i feina fugint d'altres llocs. Els magribins, subsaharians, sirians, etcètera, que arrisquen la vida per arribar a Espanya poden ser rebutjats en aconseguir-ho, i, si ho eviten, malviuen sense papers, sovint criminalitzats pel seu mer aspecte. Són refugiats igual que els ucraïnesos, i són éssers humans com ells, però no reben els seus ajuts. Podem entendre les circumstàncies que ho propicien així, i sabem que la capacitat d'acollida d'un país és limitada. Però no ens podem donar per satisfets.