You are using an outdated browser. For a faster, safer browsing experience, upgrade for free today.

POSTS

Intensius per a escolars nouvinguts

Educació
La Vanguardia. 08.04.2023
Integració
Èxit escolar
Cohesió social
Gestió de la immigració

Durant el curs passat van ser escolaritzats a Barcelona més de 800 immigrants de 15 i 16 anys a tercer o quart d'ESO. Eren joves nouvinguts, de vegades des de països les llengües dels quals no comparteixen arrels llatines amb el català i el castellà, i que es van veure immersos en un sistema escolar on les classes es fan majoritàriament en aquests dos idiomes. El resultat en aquesta franja d'edat i procedència va ser descoratjador. La taxa de continuïtat d’aquest grup d’alumnes d’incorporació tardana al sistema educatiu local va ser només del 57%. La resta (43%) va abandonar els estudis. Al conjunt d'alumnes, la taxa de continuïtat tampoc no va ser òptima, del 86%. Però aquest 43% dels de 15 i 16 anys nouvinguts que abandonen els estudis, limitant així les seves possibilitats d'avenç social, és un problema d'integració seriós que ha aconsellat buscar algun tipus d'arranjament. Barcelona està elaborat un pla pilot per pal·liar aquest índex d'abandó escolar elevat.

Consisteix a enviar aquests alumnes durant els primers tres o quatre mesos a unes aules externes al recinte escolar –s'estudia una per districte–, on professors especialitzats els oferiran una formació intensiva sobre les llengües que necessitaran. Tot això es planteja amb la tutela del nou centre escolar. Un cop adquirida la formació lingüística, els alumnes procedents d'altres cultures podran ja integrar-se, amb més profit, al centre educatiu assignat.

Aquesta mesura, la finalitat última de la qual és ben plausible, s'ha d'administrar de la manera adequada perquè no produeixi un efecte contrari al desitjat, que no és altre que evitar la discriminació causada per l'origen. Això significa adaptar-la, almenys pel que fa a la durada, a les característiques de cada alumne. Perquè, com dèiem, el marc cultural de procedència de, posem per cas, un asiàtic o un africà pot comportar, d'entrada, més dificultats d'aprenentatge que el d'un europeu que parli una llengua romànica o d'un immigrant de l'Amèrica de parla hispana. Això és tan cert com que calia assajar noves solucions, especialment quan després de la pandèmia s'ha incrementat el nombre d'immigrants en una situació com l'abans descrita.

El sistema experimentat fins ara és el de les aules d'acollida, ubicades al mateix institut, on els alumnes que ho necessiten reben una formació lingüística en paral·lel a l'escolar (però que no n'hi ha a tots els centres). Les estadístiques abans esmentades conviden a trobar una solució amb millors resultats. Una solució, insistim, que convé modular amb la major sensibilitat, atenent a cada cas, diverses necessitats i que segurament tampoc no resoldrà el problema del tot. Però que es justificarà si aconsegueix reduir-ho de manera significativa.

La Vanguardia. Editorial. 08.04.2023. p. 12

Immigració: una realitat canviant

A mida que passa el temps, van canviant les problemàtiques dels barris, fruit de la mo ...

L’afectivitat, un factor bàsic

En els processos d’adaptació i integració dels immigrants a la seva nova ...

Les Converses sobre Immigració a Braval faciliten generar idees

En els processos d’integració dels immigrants hi ha dificultats grans en la prim ...

Por a parlar d’immigració?

En aquests moments, potser perquè estem en permanent campanya electoral, sembla que hi ...