I alhora procuràvem aconseguir un arrelament dels immigrants en la nostra societat, de manera que no es trenqués la convivència i s'aconseguís la cohesió i l'ascensor social.

En molt poc temps aquest esquema ha saltat pels aires:
- Creix el nombre de persones que viuen per sota del llindar de la pobresa
- L'atur s'incrementa entre persones amb una notable qualificació professional
- Al mateix temps, hi ha llocs de treball que no es poden cobrir perquè la gent no els vol fer
- Estem davant d'un seriós problema en el pas de l'educació a l'ocupació. 75 milions de joves estan aturats a tot el món, i alhora les empreses es queixen que no troben suficients candidats amb les capacitats requerides
- En alguns joves es detecta falta de fermesa, exigència i personalitat per afrontar situacions difícils
- La crisi ha disparat l'emigració de joves espanyols
- I en el cas dels joves que a més van ser immigrants en el seu moment, això provoca encara més desarrelament
- Si abans podíem oferir als joves una certa seguretat: "estudia i després trobaràs treball aquí", ara estem en una situació permanent d'incertesa.

Estem davant d'una nova realitat, i hem de buscar nous paràmetres de funcionament.

Des de la meva experiència a Braval, penso que passen per:

1. Primer, resoldre els factors bàsics: alimentació, habitatge, salut, etc. La ciutadania reacciona amb gran generositat per ajudar en aquest aspecte, però podem estar permanentment "de recollida"?

2. Al mateix temps incidir en la formació dels joves, inculcant-los la necessitat de ser emprenedors, amb l'ànim de crear el propi lloc de treball. Però això s'encasta amb una dura realitat: a Espanya els tràmits requereixen el doble de temps que a la Unió Europea, i els impostos frenen als emprenedors per esdevenir autònoms, tot i la darrera modificació legal; les entitats bancàries no donen crèdits;  i molts joves -especialment els fills d'immigrants- no tenen el coixí familiar i social que els permeti disposar dels diners suficients per invertir.
3. Després, inculcar en els joves els valors de l'exigència, fortalesa, esperit de lluita, generositat amb els altres, afany de col•laboració, etc. mitjançant el suport acadèmic, la mentoria, el coaching, la relació personal amb una persona voluntària gran, etc.
4. Han de dominar bé les tecnologies de la informació i comunicació i els idiomes. A més dels coneixements, han d'adquirir competències que els facin versàtils.

5. D'acord amb les capacitats de cadascú, mirar d'orientar-los cap als sectors professionals que ofereixen llocs de treball.
6. En aquesta transmissió de valors que conformen la personalitat dels joves, cada vegada és més necessària la interrelació amb la família. Per tant és vital que les escoles i les entitats que donen suport ho tinguin molt en compte per involucrar-la en els processos de formació.

7. Davant la realitat que molts joves ben formats estan emigrant, cal anar assumint que estem vivint en una ciutat global, i ara els nostres barris es diuen Xangai i Washington. Per això, i fins a cert punt, el que marxa a treballar a Indonèsia ja no emigra, sinó que se'n va a un altre barri.

8. En conseqüència, és més necessari consolidar en cada jove una personalitat madura, forta i equilibrada, que és el que li donarà continuïtat i seguretat al llarg de la vida, per molt canviants que siguin les circumstàncies externes d'espai, temps i societat.

9. Per aconseguir-ho és imprescindible la implicació personal de tots aquells que estiguin disposats a ajudar, amb dedicació de temps, imaginació, il•lusió i energies. Qualsevol persona -de totes les edats, procedències socials, opinions i creences- pot contribuir amb la seva aportació al voluntariat, col•laborant en la mesura de les seves possibilitats i en l'àmbit que s'adeqüi més a les seves capacitats i interessos. Són un referent positiu per als joves.