El pare de Thomas Edison va arribar als Estats Units com a refugiat polític del Canadà, el de Steve Jobs (fundador d’Apple) va ser un immigrant siri, el de Jeff Bezos (Amazon) va arribar de Cuba, Jan Koun (WhatsApp) va néixer a Ucraïna, Sergei Brin (Google), a Rússia…

Els Estats Units són una referència que pot servir a Europa per no veure la immigració com una càrrega. Milions de persones que van arribar d’arreu van fer gran Amèrica, i algunes van donar molta glòria a la nació.

Vet aquí polítics com els Kennedy o els Obama, de família d’immigrants. El mateix Donald Trump, malgrat l’obsessió que té contra la immigració, és fill de mare escocesa, i el seu pare, d’immigrants alemanys.

Una de les meves experiències inoblidables va ser una visita a Ellis Island. Per aquesta petita illa que hi ha a prop del port de Nova York, des d’on es veu l’Estàtua de la Llibertat, en sis dècades (1892-1954) van entrar al país dotze milions d’immigrants, i d’aquests dos terços procedents d’Europa.

Entre els immigrants que els Estats Units van rebre aleshores hi ha molts progenitors d’americans famosos, com els que he mencionat, però també molts d’altres que, sense haver engendrat persones cèlebres, van contribuir a fer que el país d’acollida es convertís en la primera potència mundial.

Europa hauria de reflexionar sobre aquesta experiència, quan el país americà va acollir els seus avantpassats, una obertura que l’honra en la història i que contrasta amb el pecat de l’esclavatge, també viscut a Amèrica, quan, en segles anteriors, es va expulsar milions d’africans de les seves cabanes i poblats per vendre’ls a negrers, que els van transportar amuntegats en vaixells europeus cap als Estats Units.

Malgrat tot, no cal recórrer a la història per adonar-se de la contribució –voluntària o forçosa- que fan els immigrants. Actualment la tenim a la vista en qualsevol ciutat europea, on veiem treballadors del camps o de la construcció que fan treballs molt durs que ningú no vol fer. O quan veiem colombianes, equatorianes, filipines o romaneses que acompanyen gent gran que van a fer un passeig o cap a la parròquia.

Gràcies als immigrants el nostre món és millor. Qui no els rebi per solidaritat ho hauria de fer, com a mínim, per egoisme.
 

Antoni Coll, periodista. Catalunya Cristiana, 26.08.2018, p.6