Quan es comença a entreveure amb força la crisi social i econòmica que porta associada la pandèmia de la Covid-19, emergeix amb la mateixa intensitat la necessitat de prestar atenció als més vulnerables de la nostra societat, que són i seran els grans damnificats.

És aquí quan les oenegés juguen un paper destacat. El problema és que soles no poden. Totes van realitzar un gran esforç durant la primera onada de virus, que va delmar els seus recursos.

Tampoc van sobrades de voluntaris que realitzen, de forma abnegada, tasques de suport escolar per a alumnes en situació de vulnerabilitat.

El curs passat, per posar un exemple, el Servei d'Intervenció Educativa de Pont Major, un dels 53 punts educatius actius que hi ha a la diòcesi de Girona, atès per Càritas, tenia dotze voluntaris i aquest curs només hi ha dos.

No tots els estudiants compten amb un ordinador amb el qual seguir les classes telemàticament en cas de confinament, i per això el paper d'aquests voluntaris és bàsic per pal·liar els efectes de la bretxa digital i assegurar a tots els joves el seu dret a l'educació.

La Vanguardia.  Creiem que… 15.11.2020. p. 2