You are using an outdated browser. For a faster, safer browsing experience, upgrade for free today.

POSTS

Tal com som

Ciutadania
Manuel Cuyàs
Voluntariat
Valors
Drets i Deures

Dimecres es va parlar molt del cop d’estat del 23 de febrer del 1981, del qual aquell dia es complien trenta anys. Em fa l’efecte que se’n va parlar més que amb motiu dels vint-i-cinc. En Ves-te, a RAC1, hi va dedicar un matí monogràfic molt ben fet, pura ràdio. Una altra emissora va recuperar la gravació del programa que va emetre aquell dia i el va reproduir tot sencer a temps real, començant a les 18.23, que és quan van entrar els guàrdies civils al Congrés. Tot això, aquest interès, deu tenir algun sentit en l’Espanya on els dos partits principals es barallen i s’insulten fins a límits que ens transporten al moment que Adolfo Suárez rebia tota mena d’invectives i quan molts volen reforçar l’estat central i centralista en detriment de les autonomies, principalment la catalana.

El migdia de dimecres, uns quants periodistes vam ser convocats a la Fonda Gaig de Barcelona per assistir a la presentació d’un estudi amb títol una mica difícil de dir, Valors tous en temps durs, que ofereix un minuciós retrat dels catalans d’avui. Basat en unes enquestes altament fiables, ha estat impulsat per Esade i la Fundació Lluís Carulla i dirigit per Àngel Castiñeira i aquell sociòleg basc amb cara d’Unamuno que es diu Javier Elzo.

Com som els catalans? Menys religiosos, més individualistes, més interessats per la política i menys pels polítics, més independentistes, més transversalment catalanistes, menys treballadors, més hedonistes, més formats... Tot això, en conjunt, és bo o és dolent, senyors Castiñeira i Elzo? Hi ha elements positius i fins i tot de molt positius i n’hi ha de negatius. En tot cas és el que hi ha, és tal com som. Podem mirar alguns països europeus avançats cara a cara i podem mirar la resta d’Espanya una mica per sobre, que sempre ens va bé. Una altra pregunta: quan parlem de “menys” i de “més”, on se situa la comparació? “En les enquestes semblants que es van fer a les dècades dels vuitanta i els noranta”. Als vuitanta quan Tejero entrava al Congrés.

L’endemà, dijous, un dinar molt diferent a la seu de Braval, en un dels carrers foscos del Raval de Barcelona. Plats precuinats, cap sofisticació, i un gelat de la Sirena per postres. Josep Masabeu, president de Braval, ens presenta un altre llibre, un estudi del qual és autor, sobre l’experiència acumulada en els anys que fa que està davant aquesta institució vinculada a l'Opus Dei que, a través de l’esport, es proposa la cohesió social, la lluita contra la marginació i la prevenció de l’exclusió dels joves en el barri més complicat de Barcelona. Al Raval, ens indica Masabeu, hi ha més habitants que a Salt, Vic o Figueres: més de 48.000. El 47,3% són estrangers. Com que el programa es basa en el voluntariat i ahir, a Can Gaig, parlàvem de l’egoisme, l’hedonisme i d’individualisme dels catalans, pregunto a Masabeu si Braval troba efectius humans per fer la seva labor. “Sempre en falten, però 130 voluntaris han dedicat als joves que acollim més de 14.000 hores en un any, que aviat és dit”. El retrat dels catalans, el com som, es perfila.

Els reunits dimecres al Gaig vam descobrir que en una taula del fons seia Pep Guardiola amb un amic. L’entrenador del Barça havia renovat el contracte aquell matí i ho devia celebrar. Xampany i intimitat. Com que la taula on dinava el futbolista estava situada camí dels lavabos, a molts comensals d’altres taules els van venir les urgències i li van passar i repassar pel davant. Només el miraven de reüll. Res de parlar-li, saludar-lo i molt menys tirar-se-li a sobre. La catalana contenció. Mentre el Tejero de trenta anys abans vociferava per les ràdios i Castiñeira i Elzo desentranyaven el ser dels catalans d’ara, jo observava Guardiola des de la meva taula. Alt, barba, cap rapat, jersei, camisa de quadres, aquells moviments de serp en alerta... Tantes cabelleres i tants tabards com havíem vestit als vuitanta.

L’endemà, al Braval, parlaríem de Guardiola: “Ell i els seus jugadors transmeten als immigrants que mirem de formar i integrar les virtuts de l’esforç, la disciplina, l’educació, el respecte als altres...”. Valors forts en temps durs, al Raval.


Manuel Cuyàs. El Punt, 26.02.2011

Les Converses sobre Immigració a Braval faciliten generar idees

En els processos d’integració dels immigrants hi ha dificultats grans en la prim ...

Por a parlar d’immigració?

En aquests moments, potser perquè estem en permanent campanya electoral, sembla que hi ...

L’educació és capital

Avui hem tractat molts aspectes relacionats amb l’escola. Tenim una problem&a ...

Qui és immigrant?

Ens hem fet una pregunta molt bàsica: qui és immigrant, i si ells tenen consci& ...