You are using an outdated browser. For a faster, safer browsing experience, upgrade for free today.

POSTS

Pobresa a Barcelona

Cohesió social
La Vanguardia. Editorial 18.12.2021
Família
Pobresa
Solidaritat
Marginación

Quatre de cada deu famílies amb nens i adolescents a càrrec seu es troben en situació d'exclusió social. Són dades del tradicional informe de Nadal de Càritas, relatiu a la situació a la diòcesi de Barcelona, ​​l'edició del 2021 que fer pública ahir. En l'àmbit de les famílies monoparentals, el problema encara és més seriós: una de cada dues famílies es troba en aquesta situació. I una de cada dues famílies amb nens i adolescents a càrrec seu té dificultats per arribar a final de mes.

Aquestes dades ofereixen una imatge punyent de la realitat i de l'extensió de la pobresa a la nostra societat. Els pobres no són un grup social que visqui, exclusivament, en determinades barriades allunyades del centre de la gran ciutat, allà on busquen refugi els desafavorits. Els pobres, d'aquestes dades recollides per Càritas, que són un avenç de l'informe Foessa 2022, viuen també a la majoria dels barris, encara que no sempre siguin visibles si no pidolen als carrers.

La pobresa no és només una condició econòmica menesterosa. És pitjor que això, ja que entela tots els aspectes de l'experiència vital. “La pobresa –va dir Samuel Johnson– és un gran enemic de la felicitat humana. Certament, destrueix la llibertat, converteix algunes virtuts en impracticables i d'altres en extremadament difícils”. Qui viu sumit a la pobresa no sol gaudir de la seva existència.

Una persona en situació d’exclusió social no és simplement algú privat de recursos. També és algú a qui sovint es nega la dignitat i, per tant, una condició humana plena. La qual cosa sempre resulta lamentable. I, amb més motiu, quan la víctima de la pobresa és un nen o un adolescent, encara sense mitjans per valdre's per si mateix, condemnat des d'edat primerenca a una vida de privacions, d'exclusió, de marginació.

Sempre hi va haver pobres. I no s'albira a l'horitzó el dia que no n'hi haurà. Però el nostre present potser no és gaire millor que el passat immediat. La pandèmia ha aguditzat aquest problema crònic. En els prop de dos anys que portem sumits en la crisi de la covid, els índexs de pobresa han crescut de manera apreciable. El 20% de les famílies amb nens o menors a càrrec seu viu ara a la diòcesi de Barcelona sense cap ingrés, un percentatge que es va disparar des de l'inici de la pandèmia.

Aquest increment conjuntural agreuja un índex històric ja molt dur. La taxa de pobresa entre nens i adolescents a Espanya i a Catalunya sempre ha estat superior a la mitjana europea. De fet, Espanya és el tercer país europeu per aquest concepte. Això ens situa en una posició molt destacada d'una llista on preferiríem no figurar.

La pobresa és, per tant, encara que ens pesi reconèixer-ho, un tret del nostre país. Ho és per diferents raons. Entre altres, perquè la despesa social que podria limitar aquesta realitat penosa que pateixen tantes famílies i tants fills d'aquestes famílies no és al nostre país gaire desenvolupada. En realitat, queda molt darrere de la mitjana de la Unió Europea. Aquí representa l’1,3% del PIB. En el marc comunitari, suposa el 2,4% del PIB.

En aquestes dates pre-nadalenques, quan es dispara el consum i el comerç es refà parcialment després d'un període molt difícil, el record i la manifestació d'aquesta pobresa estesa i cronificada potser semblarà a alguns inadequat. Però això no impedeix que sigui allà, a la cantonada. Ni que ens interpel·li i ens animi a preguntar-nos si podem contribuir en alguna mesura a pal·liar-la i a atenuar el trencament dels que la pateixen.

Pobresa i precarietat social

Ens trobem en uns moments de pobresa creixent, amb unes expectatives de futur que no son gair ...

En aquest món en crisi, un tema clau és valorar els altres

Estem en una societat molt crítica i egoista: sovint només ens fixem en els pro ...

Les activitats de servei a la comunitat tenen una gran capacitat formativa

El teixit associatiu que tenim al Raval resol molts problemes i evita els conflictes, de mane ...

Transmetre valors consolida unes personalitats fermes

En aquest sentit, es constata que algunes col·lectivitats, com els gitanos, els xineso ...