Els ajuntaments no poden legislar sobre el burka al carrer perquè no tenen competències. La Generalitat no s’ha pronunciat i el govern central tampoc. Seria hora que s’aprovés una normativa per a la generalitat del país i no dependre d’ordenances municipals que responen, de vegades, a criteris electorals i partidistes locals. Es pot donar la paradoxa que al Vendrell es prohibeixi el burca i a Vilafranca estigui permès.

Estic d’acord en que tothom ha de ser reconegut per la cara. No parlaria de burca ni de nicab sinó de vel integral, com han decidit designar els francesos. Es pot donar el cas que una catalana convertida a l’Islam decidís cobrir la cara amb el burca o el nicab. No ho faria per obligació sinó per una opció de llibertat personal.

La qüestió més delicada és què passa quan una dona decideix anar pel carrer coberta la seva cara amb la burca o el nicab. Em semblaria igualment important, per exemple, que s’obligués a tots els nens i nenes a escolaritzar-se impedint que noies de 14 anys abandonin l’escola i quedin recloses a casa seva.

Seria un error plantejar el debat en termes religiosos. Em sembla més adequat debatre sobre costums cívics per facilitar la convivència entre tots. Explica Josep Masabeu en l’esborrany d’un llibre que prepara sobre la seva experiència al Raval, que a Catalunya hi ha persones de 30 religions. I diu també que no tots els musulmans pensen igual sobre com integrar-se en la nostra societat. Són minories religioses les que imposen costums que es van viure fa mil anys en el món musulmà i que ara intenten imposar aquí.

A França s’ha organitzat un gran debat sobre el vel integral. S’ha consultat el Consell d’Estat que ha emès un informe que indica que la llei Sarkozy, que està en tràmit parlamentari, pot contenir aspectes inconstitucionals. S’està debatent en l’Assemblea Nacional i es ventilen tots els punts de vista. Aquí comencem per ordenances municipals, una mena de construir la casa per la teulada.

Cal preveure també les excepcions. La llei francesa en fa algunes: "es podrà dissimular la cara si està prescrit per una llei o un reglament, si està justificada per indicació mèdica, o si s’inscriu en el marc de festes o de manifestacions artístiques o tradicionals". Estic pensant en el nostre país en els encaputxats de les processons de Setmana Santa o en les festes de Carnaval.

És el govern qui s’ha d’ocupar de la qüestió amb normatives que afectin a tot el territori i que no depengui de la composició política en aquest o en aquell municipi. Si l’objectiu és l’aplicació dels valors cívics en tots els àmbits de la vida, és una mesura que té sentit.

Però si, com argumenten els crítics a França, es tracta de combatre d’integrisme religiós amb les ordenances municipals o un futur reglament per a tot el país, els efectes poden ser contraproduents. No hi ha un problema de vel integral a Catalunya. Una senyora amb la cara coberta al Vendrell ha declarat avui que es treu el vel en els serveis públics, "però si no ho puc portar al carrer em quedaré a casa".

Catalunya, amb 7.463.423 habitants, segons el cens de 2010, acull 1.184.193 immigrants dels últims dotze anys, un 15,9 per cent de la població. És un percentatge més elevat que en la majoria de països europeus i similar al dels Estats Units. En els últims anys, Catalunya ha acollit més immigrants que França o Alemanya.

Seria més lògic i més útil que fos el govern qui aprovés una normativa sobre el vel integral que deixar-ho en mans dels municipis que només poden pronunciar-se sobre la vestimenta en els espais públics que depenen dels ajuntaments.

Lluís Foix. La Vanguardia.es 11.05.2010