You are using an outdated browser. For a faster, safer browsing experience, upgrade for free today.

POSTS

La deshumanització de la migració

Ciutadania
Joseba Achotegui
Família
Convivència
Integració

En els últims mesos un nombre creixent d’institucions i de grups d’opinió està plantejant propostes per limitar i fins i tot impossibilitar la reagrupació familiar dels immigrants, coartant d’aquesta manera un element essencial de la naturalesa humana: la vida en família. Es planteja que aquest dret passi a convertir-se en un simple mèrit, un premi.

A més, aquest premi s’atorgaria graciosament als que complissin tot un extens i creixent plec de molt discutibles condicions lingüístiques, culturals, etc. a les que recentment, a sobre, s’hi ha afegit una condició especialment pintoresca i peregrina: l’avaluació del grau de civisme de d’immigrant Difícilment es podria trobar un terme més vague i inespecífic que el de civisme i per tant de més arbitrària avaluació (Es consideraria incivisme tirar un paper a terra, saltar-se la cua de la peixateria, o creuar el carrer indegudament?). I a més aquestes propostes s’estan plantejant en un moment en què com a conseqüència de la crisi, ha disminuït el nombre d’immigrants i les demandes de reagrupament familiar són molt menors.

Considero que aquesta tendència a la radical restricció de la vida familiar dels immigrants no és casual sinó que és un clar exemple de la creixent deshumanització amb què s’aborda la temàtica de la migració en la nostra societat.

Així, és ben perceptible que gairebé mai es té en compte el costat humà, emocional, personal de la migració, sinó que gairebé sempre l’anàlisi es queda en els aspectes econòmics, demogràfics-estadístics ... aspectes sens dubte molt rellevants, però que no esgoten ni de bon tros l’anàlisi dels fenòmens migratoris. És més, m’atreviria a dir que no sé ben bé què és la migració, un complex constructe teòric, difícil de delimitar, però sé molt bé què és un immigrant.

Però a més d’atemptar clarament contra els drets humans, les polítiques de restricció de la vida familiar anirien en la direcció contrària als projectes d’increment del civisme que pretenen aconseguir (en realitat una simple excusa) ja que totes les recomanacions que es fan des de les ciències psicosocials sobre la integració dels immigrants assenyalen que justament la vida en família és el millor mitjà per aconseguir l’estabilitat emocional i psicosocial i la millor inversió en previsió de la violència, l’exclusió social i el trastorn mental. Perquè el vincle familiar es basa en un instint, la inclinació, un instint de la mateixa categoria que l’instint sexual o el de la supervivència, tal com van mostrar els treballs de Bowlby, i la seva ruptura genera enormes alteracions i desequilibris en tots els membres de la família.

De tota manera, aquestes polítiques no es donen en el buit, sinó que s’inscriuen en una tendència creixent a la limitació de la vida familiar dels emigrants posada en marxa en nombrosos països.

Al segle XXI cada vegada emigren menys famílies senceres com les famílies que hem vist tantes vegades en les caravanes de les pel•lícules de l’oest, superant unides les dificultats. Avui emigren dones, homes, fins i tot nens ... però cada vegada més, emigren sols.

Molts pares immigrants ens han expressat el gran patiment que comporta aquesta injustícia: recordo una dona boliviana que ens deia: "tot pels fills, però sense els fills". I una altra que afegia: "el que ens estem perdent: aquest canvi de veu del nen, aquest primer bigotet ... i no estàvem amb ells, això ja no torna mai". O fent referència al locutori, aquest lloc tan especial on es "reuneix" la família immigrant: "què prop i que lluny!". Amb aquestes noves polítiques: cada vegada més lluny.

Joseba Achotegui. Universitat de Barcelona. Director de SAPPIR (Servei d’atenció psicopatològica i psicosocial a immigrants i refugiats)

Publicat a "El Raval". Núm. 209. Setembre 2011

L’educació és capital

Avui hem tractat molts aspectes relacionats amb l’escola. Tenim una problem&a ...

Qui és immigrant?

Ens hem fet una pregunta molt bàsica: qui és immigrant, i si ells tenen consci& ...

Nous reptes: les coses van canviant

El barri del Raval ha evolucionat molt en els darrers trenta anys. Abans estava ocupat per ge ...

Una conversa ben diversificada

Hem parlat de la situació dels menors no acompanyats. La procedència majorit&ag ...