Fa poc que la Fundació Casa de Misericòrdia de Barcelona va organitzar un col·loqui al Palau Macaya sobre les noves esclavituds, concretament sobre el tràfic de nens. És innegable i molt meritori l’esforç que es fa a Catalunya, amb l'ajuda i patrocini d'entitats tant públiques com privades, per eradicar les noves formes d’esclavitud.

Una de les intervencions de l'esmentat simposi que més em va impressionar va ser la ponència de Josep Masabeu, president de Braval, que intentaré sintetitzar.

Cal recordar, abans que res, que Braval constitueix una baula de l'activitat solidària promoguda al barri del Raval de Barcelona, entorn de l’església de Montalegre, des que el 1967 va ser confiada a l’Opus Dei. De manera semblant va néixer Terral. No són aquests dos els únics projectes al barri que es proposen la integració d'immigrants, ja que n'hi ha molts d'altres i sempre heroics. En tot cas, els voluntaris que hi treballen saben molt bé el pa que s'hi dóna i són conscients d'on trepitgen.

Segons Masabeu, l’explosió de gihadisme, que ha sacsejat últimament la joventut immigrant, atrapada en un atzucac, sense família, feina ni amics, amb uns costums que no han estat respectats, no ens hauria de sorprendre. Quan l'únic que els queda com a senya d'identitat és la creença, en aquest cas musulmana, és fàcil que imams fonamentalistes catalitzin tals conviccions fins a assolir la "massa crítica". I consti que no són musulmans nouvinguts ni de segona generació, sinó espanyols a la recerca d'una nova identitat, potser a causa de l'exclusió social que pateixen injustament.

Masabeu tancava la seva intervenció amb una proposta que em sembla apropiada i que convindrà considerar amb atenció: per fortuna tenim a Catalunya una espessa xarxa que actua i facilita la cohesió social, impedint els brots de violència que veiem en altres parts; una xarxa que facilita i consolida l’ascensor social, oferint oportunitats per prosperar a la societat. Hi ha molta gent compromesa (administració pública, parròquies, Càritas, escoles i entitats de tot tipus) que col·labora bastint ponts i donant suport a l’esperança.

Sisplau: no tirem pedres contra tals iniciatives, amb el pretext de guanyar un grapat de vots en uns comicis.

Josep-Ignasi Saranyana. La Vanguardia. 14 junio 2015. p. 56