Un informe encarregat per la Sindicatura de Greuges de Barcelona alerta que el 31% dels 500 joves migrants atesos, el 2020, pel Servei de Detecció i Intervenció de Menors Estrangers no Acompanyats (SDI–MENA) de l'Ajuntament subsisteixen sense llar a la ciutat, que més del 14% estan vinculats a equipaments per a persones sense sostre i que el 10% resideixen en allotjaments considerats inadequats o insegurs. El síndic, David Bondia, manifesta la seva preocupació per la profunda precarietat d'aquests ciutadans i reclama a les administracions que emprenguin una radiografia exhaustiva d'un col·lectiu amb prou feines disposades de dades fiables.

Precisament, una de les conclusions del document presentat aquesta tarda és la imperiosa necessitat de reforçar la detecció dels joves que pateixen aquesta situació per a la qual cosa cal augmentar el nombre d'educadors de carrer.

Les darreres estadístiques publicades per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (Dgaia) de la Generalitat indiquen que, el 30 d'abril del 2022, del total de 3.543 migrants tutelats a Catalunya, 259 viuen a la ciutat de Barcelona i 241 a l'àrea metropolitana. A aquests cal sumar-hi un nombre indeterminat de joves que ja han complert els 18 anys, o els que culminen la seva ruta migratòria a Barcelona ja són majors d'edat i extremadament vulnerables.

Mohammed Boukahihi, del Marroc, va entrar en un centre d'acollida de Melilla als 17 anys i als 18 va arribar a Barcelona, el 2019. “Vaig estar tres mesos dormint al carrer, després vaig conèixer altres nois i me'n vaig anar amb ells una casa ocupada, ens van fer fora i ens vam instal·lar en una fàbrica abandonada de l'Hospitalet fins que ens van tornar a treure”, relata al claustre de la parròquia de Santa Anna, on acudeixi cada matí per ajudar en l'organització dels menjars que se serveixen a homes i dones sense recursos. Ara viu amb altres nois en un pis gestionat per Missatgers per la Pau. Se sent satisfet perquè ha aconseguit deixar el carrer, però amb prou feines veu les desenes de companys que segueixen al ras.

Juan, dominicà de 19 anys, n'és un. “Passo les nits la Rambla, però avui tinc tres entrevistes. Jo era a l'obra a Pamplona, amb la guerra a Ucraïna vam començar a rebre menys subministraments, es va aturar la construcció i em van acomiadar”, explica mentre pren un cafè amb llet i mostra un full de paper amb el seu currículum. Té experiència com a repartidor, cambrer, recepcionista, paleta, en vendes i en neteja. Si escau, l'idioma no és un problema, però n'és una excepció. Tal com subratlla l’informe de la Sindicatura, una de les assignatures pendents és millorar el sistema per reforçar l’aprenentatge de llengües i, en general, la formació d’aquests joves. Al seu costat, Habib, de 22 anys, diu que ja suma quatre mesos a la intempèrie, però que quan li surt una oferta recull olives, taronges, maduixes... Mohammed, amb 18 acabats de fer, pernocta en un cotxe i ara està embrancat en un curs d'informàtica.

L'estudi se centra en les persones de la franja de 18 a 23 anys, que s'enfronten sols, sense suport familiar, a la vida adulta. Les 279 places que funcionen a Barcelona per atendre'ls són insuficients, per això els autors suggereixen explorar altres opcions, com l'acollida en famílies, una fórmula que ja fa temps que promouen entitats com Punt de Referència. També cercar la complicitat de voluntaris que exerceixin de mentors o referents, reforçar el diàleg i la coordinació entre la Generalitat i els municipis de l'àrea metropolitana i que Barcelona dissenyi un pla contra l'estigmatització d'aquest col·lectiu.

Bondia explica que han realitzat visites a assentaments del districte de Sant Martí, on viu algun menor que hauria d'estar tutelat, i que cal actuar amb diligència a Montjuïc davant el risc de cronificació dels campaments en què també habiten persones arribades d'altres països que no han arribat a la majoria d'edat. “Hi ha molts que marxen dels centres”, apunta insistint que per buscar més eficàcia cal que les administracions recaptin moltes més dades.

Link de l'article

La Vanguardia. Vivir. 05.05.2022