La globalització permet i fomenta el transvasament a totes direccions de béns i capitals. Però no ha aixecat les fronteres perquè les persones puguin circular i establir lliurement. És ben recent el cas d'un creuer retingut a Barcelona perquè 69 passatgers bolivians no disposaven de visats vàlids i van obligar els 1.500 creueristes a passar dos dies al vaixell ancorat al port i els bolivians han estat deportats amb avió.

Quina sensació alliberadora vaig experimentar, en aplicar-se el tractat de Schengen el 1986, en traslladar-me a Munic sense que ningú em demanés cap documentació fins que vaig arribar a l'hotel bavarès on em vaig hostatjar. La lliure circulació de ciutadans pel territori Schengen i la instauració de l'euro han estat dos dels principals elements de cohesió europea. També les beques Erasmus, que han enderrocat tants prejudicis culturals i nacionals.

La migració és inevitable i, en el cas d'Europa, és necessària per corregir la declinant corba demogràfica, mantenir el ritme de creixement econòmic i assegurar l'Estat de benestar per a generacions futures. Si en un any marxessin tots els estrangers que han arribat aquest segle, el país en conjunt s'enfonsaria. No sé quin recorregut tindrà la iniciativa legislativa per atorgar la ciutadania espanyola a mig milió de migrants que viuen i treballen aquí sense la documentació pertinent. Em sembla que és de justícia atorgar-los la ciutadania amb tots els drets i tots els deures.

Uns 200 milions d'humans, el 2,4% de la població mundial, viuen fora del país natal. No són un problema, sinó que aporten moltes solucions. L'explotació de la por a l'estranger provoca discursos d'odi i de xenofòbia. L'Europarlament ha aprovat un pacte migratori en vigílies de les eleccions del juny en què s'endureixen les condicions per als migrants que entren al territori de la Unió.

És un pacte de la por del creixement dels partits d'extrema dreta, que han fet del migrant una de les principals cartes electorals. Gestionar la migració no és fàcil, però fomentar l'hostilitat envers els sobrevinguts em sembla col·lectivament suïcida. L'antídot és més recursos per a la integració i menys discursos carregats de prejudicis supremacistes i de menyspreu a l'altre.

Lluís Foix. La Vanguardia. 12.04.2024