You are using an outdated browser. For a faster, safer browsing experience, upgrade for free today.

POSTS

El cas dels joves migrats sols: oportunitat versus estigmatització

Ascensor Social
Francina Alsina
Integració
Convivència
Joventut
Pobresa
Gestió de la immigració

Podem fer veure que no és el nostre problema o podem afrontar-ho com el que és, una realitat que no és temporal i que forma part de la nostra societat. Podem desentendre’ns o podem construir vincles que els integrin a la comunitat. Podem estigmatitzar-los i penjar-los totes les etiquetes que vulguem, o podem fer un exercici d’empatia i canviar la mirada vers aquestes persones. Són adolescents i joves migrats que han arribat sols a Catalunya i cerquen una oportunitat, una vida millor.

Senzillament. No, no són tots uns delinqüents. No, no venen a prendre’ns res. No, no són el que es publica en alguns mitjans de comunicació i el que intenten que creguem alguns partits polítics que parlen des de la irresponsabilitat, l’odi i la desconeixença. No són una amenaça. Són una oportunitat.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies acaba de presentar l’Estratègia catalana per a l’acollida i la inclusió dels infants i joves migrats sols, el full de ruta que pretén superar la fase d’emergència i urgència i avançar cap a la plena inclusió. És un punt de partida, molt esperat, que ens ha de permetre superar la precipitació, la preocupació i el col·lapse generat en els últims mesos, i fer front al fenomen migratori des de l’estabilitat, la seguretat, la planificació -a mig i llar termini- i la unitat.

Disposem del full de partida, però ara és imprescindible el compromís real de tots i cadascun dels agents implicats, sobretot el Govern, per convertir el paper -objectius, accions i valors- en una realitat palpable -emancipació, ciutadania i inclusió-. El Tercer Sector, les entitats socials, ja hem manifestat clarament que estarem pendents de l’aplicació d’aquesta estratègia i, per tant, que vetllarem pel seu compliment i la seva efectivitat. De fet, l’èxit de l’estratègia depèn de molts factors, però n’hi ha dos d’essencials: la implicació activa de tots els actors i els recursos econòmics.

El fenomen migratori ens brinda l’oportunitat de repensar el sistema de protecció des d’una òptica comunitària que inclogui tots els actors. L’abordatge dels fluxos migratoris, constants i en augment, és un repte global que requereix una resposta unitària i un esforç de treball transversal, interdepartamental i entre Administracions molt ben coordinat i amb un rumb clar.

Volem que aquests joves se sentin integrats en la seva comunitat, que puguin construir projectes personals i aportar al país? Doncs aquesta tasca no poden fer-la soles ni les entitats socials que els acompanyen i els ofereixen suport ni les mateixes Administracions, per molt que siguin elles qui hagin de liderar-ho. Com podran sentir-se arrelats a un poble o a una ciutat sense la complicitat dels ens locals, dels seus habitants i del teixit social, cultural i econòmic? Ajuntaments, veïns, comerciants, clubs esportius, associacions culturals i un llarg etcètera d’agents viuen i conviuen a cada comunitat i sense ells no podem aconseguir la plena inclusió dels joves migrats sols. Igual que tampoc ho aconseguirem si no es resolen els entrebancs legals, normatius i administratius, que impedeixen la regularització de les persones, una competència del Govern espanyol. Sense permís de residència, no hi ha permís de treball, ni possibilitat d’emancipar-se, de fer créixer el país, de tenir una vida digna i autònoma. En definitiva, ser ciutadans i ciutadanes de ple dret. Amb drets, però també amb deures.

Volem que el procés d’acollida sigui de qualitat, eficient i eficaç? Doncs aleshores es requereixen els recursos necessaris, suficients i estables per donar respostes personalitzades a aquestes noves necessitats socials en tots els àmbits –educació, salut, formació, ocupació, habitatge, etcètera-. Recursos que s’haurien de recollir a la cartera de serveis socials i haurien de vetllar per la seguretat jurídica de les entitats socials. Som les primeres que desitgem una bona resposta a les necessitats e les persones, però també som les primeres que volem tenir cura dels professionals.

És el moment en què hem d’estar a l’alçada de construir una societat inclusiva que valori la diversitat i d’aprofitar l’ocasió d’ampliar la nostra base social amb una generació de joves que, com qualsevol altra, signifiquen una oportunitat de futur, de benefici col·lectiu.

Francina Alsina. Presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. El Quinze. 22.02.2019

Eficàcia de l’acció del voluntariat

En moltes ocasions el voluntariat resol amb pocs mitjans situacions realment dificultoses, gr ...

L’habitatge com a factor d’integració

Seguim parlant de l’habitatge, un dels més grans problemes que avui dia afecten ...

Hem parlat d’aspectes de comunicació relacionats amb la immigració

Hores d’ara seguim preguntant-nos: què és integrar una persona? Perqu&egr ...

La repetició de constants en els processos d’immigració

La situació dels immigrants va variant, però -encara que cada vegada tenim m&ea ...

Noves dificultats que anem aprenent a resoldre

Hi ha molts habitatges en mal estat. Molts, particulars i d’altres de pro ...