Cada Govern ha introduït la seva pròpia norma, encara que l'ensenyament ha variat molt poc. Anem bé?

1970   José Luis Villar Palasí
Llei General d'Educació (LGE). Substituí la Llei Moyano de 1857. Va establir l'obligatorietat i gratuïtat de l'educació bàsica fins als 14 anys i va introduir una nova estructura dels ensenyaments, amb l'EGB (ensenyament general obligatori), el BUP (batxillerat unificat polivalent), el COU (curs d'orientació universitària) i la FP (formació professional). Fracàs escolar: sense dades precises

1980   Otero Novas (UCD)
Llei Orgànica de l'Estatut de Centres Escolars (LOECE). Va regular la creació en els centres d'òrgans col•legiats de govern amb representació de tots els sectors de la comunitat educativa, entre ells les associacions de pares. Fracàs escolar: sense dades precises

1985   José María Maravall (PSOE)
Llei Orgànica Reguladora del Dret a l'Educació (LODE). Va canviar l'antic sistema de subvencions a col•legis privats pel de concerts, que obliga els centres a admetre preferentment als nens que resideixin més a prop, als de menys recursos o als que ja tenien germans escolaritzats. Va contemplar per primera vegada el dret de professors, alumnes, pares i personal d'administració i serveis a participar en la gestió dels centres públics, a través dels consells escolars. Fracàs escolar: sense dades precises

1990   Javier Solana (PSOE)
Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE). Va introduir l'escolaritat obligatòria fins als 16 anys, el descens de 40 a 25 alumnes per classe, i les assignatures impartides per professors especialitzats (idiomes, música o educació física). Va dividir els cicles acadèmics dels alumnes en infantil (0 a 6 anys), primària (6 a 12); educació secundària obligatòria, ESO, (12 a 16) i batxillerat, cicle no obligatori que anava des dels 16 als 18 anys, mateix període en què es pot cursar la FP de grau mitjà. Fracàs escolar: 16%

1995   Gustavo Suárez Pertierra (PSOE)
Llei Orgànica de Participació, Avaluació i Govern dels Centres Docents (LOPEG). Obligava a les escoles concertades a admetre a alumnes de minories socials. El director seguia sent elegit pel consell escolar i desenvolupava el càrrec durant quatre anys, en lloc de tres. Va permetre fins l'any 2000 la jubilació anticipada del professorat als 60 anys. Fracàs escolar: sense dades precises

2002   Pilar del Castillo (PP)
Llei Orgànica de Qualitat de l'Educació (LOCE). Establia diferents itineraris a l'ESO i el batxillerat, canvis de continguts en l'educació infantil, una prova de revàlida al final del batxillerat i l'assignatura de Religió avaluable i computable. Fracàs escolar: 29,9%

2003   Pilar del Castillo (PP)
Llei Orgànica de Qualitat de l'Educació (LOCE). El calendari d'aplicació va quedar ajornat. La proximitat de les eleccions generals i la falta d'acord entre els grups del Congrés van contribuir a que la llei no entrés en vigor. Fracàs escolar: 30,3%

2004   María Jesús Sansegundo (PSOE)
Zapatero es converteix en president del Govern. Reforma del PSOE. L'assignatura de religió ja no computa en la nota mitjana i s'elimina la nova revàlida al final de batxillerat. Fracàs escolar: 30,7%

2006   Mercedes Cabrera (PSOE)
Llei Orgànica de l'Educació (LOE). Aquesta llei va derogar la LOGSE, la LOPEG i la LOCE, però conviu amb la LODE. Inclou l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania; manté la de Religió, però optativa per als alumnes. Permet passar de curs en superar totes les matèries o amb dos suspensos, com a màxim. A més, es blinden els ensenyaments comuns que s'han d'impartir en totes les comunitats, i que han de ser d'entre el 55 i el 65%, segons siguin comunitats amb llengua cooficial o no. Fracàs escolar: 29,9%

2012   José Ignacio Wert (PP)
Llei Orgànica de l'Educació (LOE). Substitueix Ciutadania per Educació Cívica i Constitucional. Divideix l'ESO i el batxillerat en tres cursos cadascun. Fracàs escolar: 31,8%