Hi ha un desencaix entre la realitat de la immigració i la percepció que en tenim. De vegades es destaquen més les dificultats que els resultats positius.

 

És fonamental el treball personal, persona a persona, porta a porta, per aconseguir unes relacions basades en la coneixença i el respecte mutu. Cada vegada més es valora l’aportació del voluntariat, en una relació personal que és el coixí i el referent de les persones en risc d’exclusió social.

 

En l’actual context de crisi, la immigració ha baixat molt en l’ordre de problemes que preocupen a la gent, segons els baròmetres d’opinió. Alhora, la pèrdua del coixí econòmic, laboral, familiar, etc, fa que moltes persones s’aboquin al món de la drogoaddicció, que algunes entitats ajuden a tractar.

 

Seria molt profitosa una més gran interrelació entre les entitats que treballen a peu de carrer i els observatoris sobre immigració, que poden aportar visions, estratègies i solucions als problemes que s’han originat en altres països, i que cada vegada són més globals.