Avui ens hem centrat molt en les experiències dels joves, que en molts casos cerquen aportar quelcom a la societat. De vegades amb uns plantejaments molt de “fer volar coloms”, i en altres ocasions amb plantejaments més realistes; però el que és comú són les ganes “d’arremangar-se” per tal de contribuir a solucionar els problemes.
Aquesta actitud genera sovint un clima de confiança entre el que és ajudat i el que ajuda, de manera que es va convertint en el seu referent. La confiança és bàsica en tot tipus de cooperació. La relació personal entre cada beneficiat i cada persona voluntària és el millor mitjà per superar les dificultats.
Fent una visió retrospectiva des de finals dels anys 60 del segle passat, s’observa que tenim gairebé una generació “desconcertada” i “desnortada”, que difícilment ha pogut transmetre valors de solidaritat als seus fills. Però ara ens trobem amb molts joves engrescats per fer coses pels altres, amb una contribució molt gran al món del voluntariat. És una gran esperança de futur.
A nivell laboral es constata una millor formació acadèmica dels joves, però de vegades hi manca la capacitat de l’esforç, conseqüència en molts casos de què els hi hem donat tot, i no saben sacrificar-se per assolir objectius. En els processos educatius cal incidir més en aquest factor.
