Els processos d’immigració produeixen uns desplaçaments de les persones cap a d’altres poblacions, països i continents, on esperen trobar una millora econòmica i de benestar. Amb moltes dificultats, a poc a poc, ho van aconseguint. I si en els barris, poblacions o llocs de nova residència s’ha fet un bon procés d’acollida, amb el temps es va consolidant una situació estable que comporta cohesió, manca de violència i ascensor social.
Però passats els anys, davant una nova onada migratòria, els que ja tenien un “status” en aquell indret, veuen que venen persones amb més dificultats que ells, i que els ajuts socials es dediquen a aquestes persones. I els consideren uns “intrusos”, i es poden produir fets de xenofòbia i marginació. És el que va passar, per exemple, en llocs com Santa Coloma, on la immigració d’altres llocs d’Espanya del segle passat es van sentir “marginats” pels nouvinguts actuals d’altres països.
Per això és fonamental la implicació de les administracions i les entitats, per tal de crear llaços que fomentin la cohesió social. I d’això en tenim una gran i exitosa experiència.
La relació personal que s’estableix en cada barri, mitjançant el treball de moltes entitats, parròquies, centres esportius, etc. facilita el coneixement i l’arrelament de les persones.
Si, a més, s’aconsegueix la feina que cal per poder mantenir la família, estem donant passes decisives per fer pinya i mantenir la pau social de que gaudim. Un aspecte que de vegades és difícil explicar als mitjans de comunicació, simplement perquè “no és notícia”.
