En els processos d’integració dels immigrants, veiem que hi ha diversos àmbits que estan resolts i a l’abast de qualsevol persona. Afortunadament, de fet, la nostra societat ha aconseguit uns paràmetres de benestar que fan accessible a tothom la sanitat, la justícia i l’escolarització.

 

Tenim dos gran problemes: la feina i l’habitatge.

 

El mercat de treball necessita persones amb qualificació; per això és tant important que l’èxit escolar sigui habitual en tots els estudiants, perquè és la porta del seu futur. En aquest sentit, tot l’esforç de les entitats i el voluntariat en el reforç escolar dels adolescents és d’una vàlua que mai agrairem prou.

 

Per contra, en el camp de l’habitatge tenim seriosos problemes, derivats dels elevats preus -tant de compra com de lloguer- que fan que les persones amb poca capacitat adquisitiva es vagin concentrant en determinats barris que esdevenen marginals.

 

En aquest sentit aquests dies els mitjans de comunicació destaquen -sorprenentment- que el preu per m2 de l’habitatge a Ciutat Vella és un dels més alts de Barcelona. les noves promocions i rehabilitacions d’habitatge estan produint una situació difícil: d’una banda s’incrementa el nombre de lloguers en pla “pis turístic” que expliquen la pujada dels preus. Però d’altra banda, com que el nombre d’habitants -especialment nouvinguts- es manté estable, això implica que estan augmentant els “pisos-patera”, com així hem pogut comprovar.

 

Tot i que aquesta és una qüestió que no s’arregla amb quatre dies, seria desitjable més empenta per part de l’administració per afrontar-ho i donar-hi solucions.