La diversitat de participants ha obert un ampli debat, amb aportacions molt valuoses, que ha fet que els temps es passés en un tres i no res.
Constatem la dificultat per donar a conèixer a la opinió pública les moltes experiències positives que es realitzen en tants llocs, i que contribueixen a la cohesió social. Desgraciadament, encara “són notícia” a nivell mediàtic els fets negatius, i es destaquen poc els positius, que són molt més nombrosos.
Afortunadament, cada vegada més hi ha una més gran coordinació entre les entitats, les administracions i els altres actors, que comporten una solució més ràpida i eficaç dels problemes que generen les migracions, i afavoreixen el clima de convivència a la ciutat, amb particular èmfasi en els barris on la immigració és més gran.
En les entitats consolidades es va produint una més gran interrelació entre els autòctons i els nouvinguts, així com entre persones de edats molt distanciades (joves amb avis, per exemple), que estableixen uns lligams personals ben gratificants, tant per uns com pels altres. I això passa amb el voluntariat: antics participants receptors d’ajuda, ara fan de voluntaris. S’ha aconseguit transmetre la generositat.
A nivell estructural, encara no s’ha resolt la excessiva concentració d’immigrants en algunes escoles. És fonamental aconseguir la normal relació de joves procedents de diversos països, tant evitant la formació de grups del mateix país en les aules escolars, com afavorint la “barreja” en el temps de lleure. En aquest sentit és molt positiva la experiència dels equips esportius multiètnics, les obres de teatre, els grups de ball, els grups musicals, els castellers, etc. Tot allò que impliqui un projecte col·lectiu.
