Coincideix aquesta conversa amb el dia en què al Parlament de Catalunya s’està fent el debat sobre la pobresa. Pel que sembla, s’han fet declaracions de molt bones intensions, amb repartiment de “culpes” als “altres”, però sense concretar programes i actuacions que obrin camins per solucionar aquests dèficits.

 

Alhora, la crisi de refugiats va augmentant i es va “enquistant”, de manera que el plantejament global d’Europa -potser llevat d’Alemanya- va consolidant unes pautes de tancament de fronteres que estan en contradicció amb la pròpia essència i definició de la Unió Europea. I en els mitjans no hi ha suficient visibilitat a les situacions de refugiats de països d’Àfrica i Àsia que -com que no venen cap a Europa- tenim la sensació que “no ens afecten”.

 

A banda dels grans plantejaments estratègics, afortunadament les entitats van actuant en el seu àmbit “com una formigueta”, resolent problemes concrets de persones concretes. Però es troba a faltar una actuació decidida dels governs i l’administració pública.

 

En aquests moments s’està generant un ambient de falta de lluita per tirar endavant, i això es nota fins i tot en que han disminuït les persones que demanen ajut econòmic per tirar endavant un pla d’empresa a entitats que faciliten microcrèdits i ajuts similars.