No trobem diferències de comportament ni de preocupació pels fills en funció de les diverses ètnies i cultures. Igualment passa amb els fills, la segona generació, que es van agrupant per interessos (esport, teatre i altres hobbies) i no pas per les races o països de procedència. I a això han contribuït decididament les escoles i les entitats que faciliten esplai i suport educatiu.

 

Però seguim sense resoldre el pas de l’edat escolar al treball, perquè molts dels fills d’immigrants segueixen sense poder treballar pels problemes de legalització i de “papers” dels seus pares. I aquesta situació pot produir amb el temps l’esclat social, que fins ara no s’ha produït en barris conflictius degut a que tenim una gran xarxa social: escoles, parròquies, serveis socials, entitats, i la gent, que s’han preocupat de resoldre els problemes immediats i propers.