En aquest moment s’acaba d’aprovar la modificació de la Llei d’Estrangeria, reduint les termini de 3 a 2 anys per a començar els tràmits de regularització. És un avançament, però és insuficient.

D’una banda, hi ha incoherències per a la integració, especialment dels joves. Han pogut fer els estudis, però en arribar als 18 anys, no poden treballar. Cal ajustar més tot el procés, per tal que no s’incrementi la bossa de joves formats però sense sortida laboral.

Alhora, hi ha dificultats en empreses de molts sectors per aconseguir mà d’obra. Per exemple, en el sector del paper, no es troben treballadors formats ni sense formar. I això passa en altres sectors. Un element condicionant és la “bretxa digital” que es dona en les persones grans, contràriament al que passa amb els joves, que dominen aquestes tecnologies.

En alguns sectors, els processos d’ocupació laboral van per “clans”. Hi ha persones de referència als grups de treballadors d’una empresa: xinesos, pakistanesos, etc. que tenen la confiança de l’empresari i exerceixen el guiatge i “control” dels treballadors del seu grup. Això afavoreix la productivitat, però en ocasions és font d’abusos.

I hem parlat també del “síndrome dels penúltims”, com en la conversa del mes passat.