En els processos d’adaptació i integració dels immigrants a la seva nova societat, un element afavoridor de la dinàmica és el sentir-se estimat i acollit.

Moltes vegades, l’afecte amb el que es troben tractats és més determinant que les estructures i altres recursos emprats en aquest procés. Per això la connexió amb una altra persona, ja sigui un professor, un amic, el voluntari d’una entitat... és fonamental. Amb el temps, aquesta persona es converteix en un amic “per a tota la vida”.

Tot això engloba molts aspectes educatius: transmetre hàbits, costums, comportaments... Al cap i a la fi, es reacciona perquè es senten estimats. I a més, En moltes ocasions els mou també a convertir-se en voluntaris, tot pensant: si a mi m’han ajudat, jo també he d’ajudar.

Que en un barri com el Raval hi hagi moltes entitats socials afavoreix que les persones es vagin entenent, i més si hi ha persones de diversa procedència aglutinats en projectes col·lectius: esport, música, teatre, etc. D’aquesta manera es superen els estereotips, pel coneixement “directe”, i es va aconseguint la socialització de tothom.

La pobresa material es un factor que influeix en els processos d’integració, però no és el més determinant, que és el sentir-se estimat.