En aquests moments, potser perquè estem en permanent campanya electoral, sembla que hi ha una certa por a parlar d’immigració i plantejar solucions concretes als problemes que es van presentant, no fos cas ens puguin qualificar de xenòfobs, racistes o ves a saber què. Això comportarà que haurem d’afrontar els problemes quan esclatin i sigui més difícil trobar solucions.

D’una banda, tenim gran necessitat de mà d’obra, a tots els sectors, però en la indústria en particular, i necessitem la immigració per cobrir aquests llocs de treball, que els d’aquí no volen realitzar. Això s’agreuja amb el descens de la natalitat dels autòctons.

Alhora es produeix un rebuig dels autòctons envers els immigrants, perquè tenen la sensació que tots els ajuts són “pels de fora”. És el que s’anomena “dificultats dels penúltims”: persones que rebien ajuts socials han millorat i en arribar una nova onada migratòria, els ajuts socials són per a ells, que estan pitjor. Els que ja tenien un “status” se senten desplaçats i els consideren uns “intrusos”, i es poden generar processos de xenofòbia i marginació.

També es produeix que en ocasions els ajuts socials des-incentiven de la feina, perquè es pot viure dels pirmis i altres ajuts: sense fer res, cobres. Veuen que aquí estan malament, però en el seu país estan pitjor, per això marxen.

Per afrontat aquest repte és fonamental la implicació de les administracions i les entitats, a fi de crear llaços que fomentin la cohesió social. I d’això en tenim una gran i exitosa experiència, un aspecte que de vegades és difícil mostrar en els mitjans de comunicació, simplement perquè “no és notícia”. Perquè no en parlem?

Hi ha molts casos reals de que es tira endavant. En la majoria dels casos, els immigrants tenen una gran capacitat de lluita. Cal destacar l’exemplaritat d’un immigrant que se’n ha sortit davant d’altres amb les seves mateixes circumstàncies. Això es comprova en l’activitat del voluntariat, que moltes vegades aconsegueix resultats molt positius perquè s’ha establert una relació afectiva entre el voluntari i “l’ajudat”, igual que a les escoles l’alumnat nouvingut reacciona quan “enganxa” amb el professorat.

L’acció del voluntariat és molt gratificant.