Tenim greus dificultats per facilitar feina als que estan fora dels circuits: immigrants, drogoaddictes, marginats, etc. Sense ajuts públics, les empreses i moltes entitats miren de regularitzar situacions laborals amb precontractes. Però és un camí molt llarg i molt feixuc.

Un dels factors que aporten els immigrants al país que els acull és la diversitat de religions. Hi ha molts enfocs religiosos. En un primer moment la religió actua com a factor de cohesió, facilitant possibilitats de tenir encontres amb altres persones, encontres que en molts casos no son solament religiosos, sinó socials i solidaris.

A Catalunya el primer grup religiós és el cristià, i dins del cristianisme els catòlics. Després els evangèlics, fonamentalment sud americans. El segon grup son els musulmans.

Les taxes de natalitat propicien també els fluxos migratoris. Actualment, a Europa, Amèrica i Àsia la taxa de natalitat està baixant, mentre que puja a l’Àfrica. La pressió demogràfica vindrà per allà.

La eficàcia de regularitzar la immigració en origen facilita a les institucions (educatives, sanitàries, etc.) preveure els canvis.

La darrera gran regularització va ser del govern d’Aznar. Actualment hi ha un percentatge nombrós d’immigrants sense regularitzar. Ajuntaments com el de Barcelona automàticament concedeixen l’empadronament, mentre que altres poblacions de la zona metropolitana el neguen, incomplint les lleis. Sense empadronament no es pot tenir targeta sanitària ni escolarització dels fills. Això provoca que hi ha persones empadronades a Barcelona, però per manca d’habitatge han de viure en altres municipis que no els deixen empadronar. Una paradoxa!