L’acció social més destacada és la que podríem anomenar “curativa”: mirar de resoldre problemes que s’han plantejat. Són les situacions d’emergència, a les que tant l’administració com les entitats de la societat responen: alimentació, assistència sanitària, terratrèmols, guerres, etc. Tenen una repercussió mediàtica important, i això genera una més gran ajuda per part de les persones i un suport institucional amb subvencions, etc.

Hi ha una altra acció social més “preventiva”, que busca avençar-se als problemes per evitar que es produeixin. En aquest àmbit està, per exemple, aconseguir l’èxit escolar dels nouvinguts, facilitar la inserció laboral, promoure espais de convivència per fomentar la cohesió social, etc. No solen tenir una cobertura mediàtica tan extensa, i  costa més aconseguir els mitjans econòmics necessaris, donat que en moltes ocasions la activitat està desenvolupada per voluntariat.

En aquest temps de pandèmia, feliçment superat, s’han donat situacions d’una gran necessitat econòmica, que han tingut una resposta molt generosa per part de la societat: ajuts en alimentació, lloguers, etc.

La major part de la immigració te problemes d’adaptació: idioma, legalització, habitatge, treball, solitud, etc. En molts casos l’ajut més eficaç és el de la “proximitat”, que fa que hom es senti acollit i tractat com a persona i no es senti sol. Així es van afrontant les diverses mancances materials. En això és molt destacable el paper del voluntariat de les entitats solidàries, les esglésies, les associacions del propi país, etc. Tot contribueix al desenvolupament en pau de la convivència social.