Ens els processos d’ajut a les persones immigrades és molt eficaç la mutua col·laboració entre les diverses entitats. Fer xarxa. I això es dona amb molt bon resultat al barri del Raval, així com en altres indrets.

L’atenció personal ha de primar sobre les estructures i “organització”. Constatem que de vegades es “pedala” molt i -malgrat les inversions de cabals- no s’arriben a resultats tangibles en cohesió i desenvolupament social.

És evident que, de quan en quan, hi ha problemes i conflictes. No ens ha de sorprendre: això és la vida. Afortunadament es van afrontant i resolent amb la participació de les parts implicades. Habitualment les famílies col·laboren en aquests casos, perquè volen tirar endavant els seus fills.

Però de vegades es produeixen casos d’absentisme escolar per una actitud dels pares que condueixen els fills a la segregació escolar: noies que no fan esport a partir dels 14 anys perquè els seus pares no les deixen, etc. En aquests casos cal una acció contundent i concertada entre l’escola, les entitats, els serveis socials i -fins i tot-  l’administració de justícia. I s’arreglen gairebé tots els casos.

L’escola és el factor primer i que te més incidència en la cohesió social. En el cas dels immigrants -però en tots en general- facilitar hàbits en els alumnes és fonamental, perquè no tenen punts de referència i això els fa molt vulnerables. Cal transmetre poques pautes de funcionament i “perseguir-les”; d’aquesta manera es supera la seva inseguretat i es consolida la personalitat.

Contribueix molt en aquesta línia la feina del voluntariat en les diverses entitats.