Estem en una societat molt crítica i egoista: sovint només ens fixem en els problemes, els aspectes negatius, i no sabem reaccionar per a resoldre’ls. De vegades costa molt ser feliços amb el que tenim i valorar el que els altres fan per nosaltres. Aquest és un element molt comú en la joventut, tant autòctona com immigrant. Els hem de fer entendre que sempre hi ha problemes –això és la vida-, que s’han d’afrontar i resoldre.

S’ha perdut el sentit de valorar el que els altres fan per nosaltres: serveis sanitaris, educatius, etc. I cal recuperar aquesta sensibilitat.

Tenim al damunt una crisi ètica important. Hem passat d’una moral de “brúixola”, amb un sentit de l’ètica que ens donava el nord per on anar, a una moral més de “radar”, assistemàtica i amorfa, no coherent, en la que van sortint petits nords contradictoris i canviants; i tu t’apuntes al que més et convé en cada moment.

Per això és molt necessari que els joves tinguin una persona referent que, tot donant-los pautes i suport, els ajudin a superar la pròpia inseguretat i a consolidar la pròpia personalitat. Aquestes persones poden ser els pares, els mestres i educadors, i molt sovint el voluntariat que tira endavant moltes entitats d’ajut. El factor clau és la relació personal.

El treball del voluntariat és molt decisiu en l’àmbit de transmetre valors als altres, perquè -potser sense adonar-se’n- està transmetent la generositat, i això anima molt.

Aquesta crisi de valors es dóna també en els educadors. Per això cal que els mestres i professors tinguin les capacitats necessàries i estiguin ben preparades per a la seva feina d’educador, que és un pilar bàsic de la societat. Però això també trontolla en aquest moment.

De vegades, trobem a faltar una implicació real de les persones que ocupen càrrecs públics en el coneixement pràctic immediat dels problemes i en la seva resolució. Sembla que “baixen poc” al carrer i es mouen per intuïcions i informes elaborats per “experts” que tampoc no han tingut vivències reals. Una trista conseqüència és la desconnexió amb la gent, que “es busca la vida”.

L’arribada d’ucraïnesos aquests dies ha generat una resposta solidària que és digne d’admiració, però s’ha d’organitzar correctament, perquè és un flux molt gran i que durarà temps. I l’acollida ha de resultar eficaç.