El teixit associatiu que tenim al Raval resol molts problemes i evita els conflictes, de manera que contribueix decisivament a mantenir la pau social que gaudim.

Per consolidar el teixit associatiu i la implicació envers els altres són molt decisives les activitats d’aprenentatge-servei previstes en el currículum escolar, de manera que els joves vagin adquirint virtuts com la generositat, la preocupació pels altres... i vagin entenent que no només és donar, sinó que s’aprèn molt.

El voluntariat contribueix decididament a “fer pinya” i cohesionar. La relació personal d’un voluntari amb la persona “ajudada” sovint genera una amistat que dura molts anys. És molt rellevant en les entitats la participació de voluntaris de totes les edats, que posen les seves capacitats al servei dels altres. Aquí no es produeix el fenomen del “talent desaprofitat” que succeeix en alguns sector professionals quan els treballadors arriben a una edat més que productiva al voltant dels 50 anys.

L’habitatge segueix sent un problema important en alguns barris, com el Raval, que impedeixen portar una vida normalitzada a moltes famílies, que venen aquí per “subsistir”, amb les greus situacions que s’han generat: manca d’espai, una família en cada habitació del pis, etc. És molt sorprenent el gran nombre de canvis de domicili que hi ha en el barri, fruit de la pressió immobiliària. El nombre d’habitants en el barri no ha variat pràcticament en els darrers anys. Els que han d’abandonar un pis es traslladen a un pis proper, d’un familiar o amic, i allà on abans hi vivien dues famílies ara en viuen tres.

Alhora ens trobem amb gent amb capacitat adquisitiva que venen a viure l’experiència “Barcelona” i no contribueixen al desenvolupament social perquè “passen”. És el cas dels pisos turístic, per exemple, que a més generen dificultats de convivència pels horaris, activitats, etc.