You are using an outdated browser. For a faster, safer browsing experience, upgrade for free today.

CONVERSES

119. Conversa de Novembre 2021

Com el mes passat, un dels temes tractats és la recent reforma del reglament de la Llei d’Estrangeria, que facilita la concessió de permisos de treball i residència als menes. És un gran pas endavant, però encara no s’han publicat les normatives de procediments (sembla que serà al gener) i per tant de moment som on érem, tot i que amb una llum al final del túnel.

Aquesta lentitud de l’administració es nota també en altres àmbits, per exemple en l’administració de justícia. Estem assistint a un increment de la violència al carrer, els furts i la degradació de l’espai públic, etc. Quan s’aconsegueix detenir als infractors, cal esperar dos anys fins que se celebra el judici “ràpid”, amb el què la sensació d’impunitat creix, i això incrementa la alarma social.

Estem acabant de sortir “oficialment” de la pandèmia, i constatem que globalment els serveis socials han estat desbordats i -sobretot al principi- no han donat resposta a les necessitats que s’anaven plantejant. En canvi, moltes entitats organitzades i sobretot la gent -molta gent- han estat capaces d’actuar directa i ràpidament, superant la rigidesa de les estructures públiques. El que ens confirma –una vegada més- que la relació personal és clau per a resoldre moltes situacions de pobresa, marginació i exclusió social.

En aquest procés per a aconseguir la cohesió social, s’ha de seguir donant passes per superar les situacions de segregació, tant escolar com de l’ús dels espais públics. Costa molt aconseguir que les diverses comunitats es relacionin i barregin en la vida quotidiana, i tendeixen més a fer “la seva vida” en grups tancats. Així, per exemple, els filipins juguen a bàsquet en una plaça, i els dominicans en una altra del barri, però no es barregen. En aquest sentit, es valora l’activitat dels equips esportius multiètnics de Braval.

Tot aquest esforç de vegades no es reflecteix en la informació dels mitjans, perquè estan condicionats pels plantejaments i interessos de les empreses propietàries.

Es valora, també, la necessitat d’incrementar les ajudes en els països d’origen, per tal que la gent no hagi d’emigrar. Emigren els que tenen més capacitat i empenta, i això produeix un empobriment més gran d’aquests països, perquè perden les persones que més podrien  fer per tirar endavant.

ASSISTENTS
Nom Carrec
de la Cruz, Laura Consellera Districte Ciutat Vella. Portaveu ERC
Masabeu, Josep Braval. President
Palomar, Aitana Periodista
Parcerisa, Xavier Metge. Voluntari Hospital de campanya Santa Anna
Quesada, Alberto Braval. Director
Rovira, Carme Terral. Directora
Ruiz, Carlos Advocat. Fundació Obra Mercedària. Voluntari
Vidal, Jordi Braval. Voluntari
Immigració
Francesc Raventós. Exdecano del Colegio de Economistas de Cataluña

Renda per càpita i immigració

S'han de rebre immigrants, però ajudar-los a formar-se en aquells sectors que el teixit productiu necessiti.

Integració
Inserció laboral
Gestió de la immigració
Demografia