Avui ha estat la primera Conversa post-pandèmia. Una gran alegria, i al mateix temps un moment agredolç, perquè és la primera vegada que la Núria Gispert no hi és, després de quinze anys de no fallar mai. Com la trobem a faltar!

Ahir es va aprovar la reforma del reglament de la Llei d’Estrangeria, que facilitarà la concessió de permisos de residència i treball a menors estrangers no acompanyats (menas) i als immigrants ex-tutelats en complir 18 anys, per evitar que caiguin en la il·legalitat. Hem d’estudiar-ho i veure la “lletra petita”, però és un pas endavant, repetidament reclamat per les entitats que treballen en aquest camp.

D’altre banda, es constata la invisibilitat als mitjans de moltes tasques de les entitats involucrades en la atenció social, alhora que des dels poders públics les ajudes estan condicionades a unes rigideses excessives, argumentant el garantisme que exigeix la legalitat.

En canvi, la ajuda personal és immediata, molt efectiva, ràpida, i crea vincles afectius personals entre qui ajuda i l’ajudat, que en ocasions son vincles que queden per tota la vida. Ajudar a la gent personalment dona sentit a la vida. Tothom pot i ha d’ajudar, prescindint de la religió, origen, ideologia, etc.

Es destaca la importància del tracte amb periodistes i mitjans de comunicació per tal que informin acuradament sobre els aspectes relatius a la immigració, destacant l’aspecte de les creences -element clau en la personalitat- la cultura i els costums. De vegades no es parla de la fe, com si fos un tema tabú.