La descolonització de l’Àfrica es realitzà estructurant unes nacions artificials, que eren alienes a les ètnies, i com a conseqüència han resultat uns països multi lingüístics, multi ètnics i molt poc estables. Hi ha moltes ètnies distribuïdes per diversos països, que fan més difícil la convivència i la organització civil. 

La migració africana cap a Europa té els problemes de totes les migracions. Però a més a més, ens trobem amb el problema de l’ablació de les noies i els matrimonis de menors. L’ablació és un fet cultural tradicional, aliè a les nacions i les religions, i transversal a elles.

En el procés educatiu i cultural, en general molts joves lluiten per millorar, però moltes vegades troben molt poc recolzament per part dels seus pares, perquè aquests no tenen horitzons amplis i alts. I així, per exemple, de vegades els desaconselles seguir estudiant i els animen a posar-se a treballar per tal de guanyar diners. 

La formació professional és un bon instrument per a la inserció social, però en amplis sectors de la societat està desprestigiada i infravalorada. Tot i que actualment la demanda de tècnics en formació professional per part de les empreses supera la d’universitaris.

Els menes estan en un “llimb”. Degut al desembarcament massiu, estem desbordats i no se sap exactament el que cal fer. Es dediquen bastants diners a pal·liar les situacions, però de vegades sembla com si només servissin per a finançar les nòmines de diverses ONG, de dubtosa eficàcia. Ni tan sols el sistema educatiu ha sabut donar resposta a aquest fenomen. No han pogut ensenyar-los la llengua ni establir un procés de continuïtat acadèmica.

Estem d’acord en que s’ha de deixar de fer “beneficència”, amb una bona dosi de paternalisme, i estructurar un sistema d’acollida en el que es protegeixi a l’immigrant i alhora se li exigeixi, per tal que aporti a la societat i no es consideri inferior.