Constatem que els xinesos, per exemple, es van incorporant al teixit social, però amb una marcada concentració amb persones del seu propi país. Les fàbriques, comerços, restaurants i altres tipus de botigues, estan generant una quantitat de diners considerable, que els permet fer inversions en el sector immobiliari.

 

Igualment passa amb el col·lectiu gitano. Es produeixen situacions ben diverses: des dels gitanos del Raval “de tota la vida” que es reuneixen a la tarda a la Ronda Sant Pau cantonada amb el carrer de La Cera, gaudeixen d’una situació econòmica arreglada i estan estructurats socialment al voltant d’un “patriarca” que exerceix l’autoritat; fins als gitanos que han fugit del barri de La Mina per por a represàlies d’un altre clan. Tenen estructura “patriarcal”, però tenen greus dificultats econòmiques i d’educació.

 

Crida la atenció que és molt notable el nombre de persones sense sostre, que a més són de llarga durada, i això els provoca greus desequilibris psicològics i de personalitat, com expliquen especialistes en aquest tema. És una qüestió que ja varem tractar àmpliament en una altra Conversa.

 

I aquí arribem al tema de l’habitatge, del que ja parlàvem fa un parell de mesos. En el camp de l’habitatge tenim seriosos problemes, derivats dels elevats preus -tant de compra com de lloguer- que fan que les persones amb poca capacitat adquisitiva es vagin concentrant en determinats barris que esdevenen marginals. Sembla incongruent que en alguns barris hi hagi edificis habitats que s’han d’enderrocar i alhora hi hagi pisos nous de promoció pública sense habitar. I no tres o quatre, sinó molts més. Seria desitjable més empenta per part de l’administració per afrontar-ho i donar-hi solucions.