Acabem de passar els atacs gihadistes a França, i parlem de la reacció que ha hagut al nostre país i especialment als barris amb molta immigració, com el nostre, i si és possible que aquí passi el mateix.
Al Raval es va celebrar una concentració de persones de moltes creences, unides per un afany de pau, on es palesava que el problema no és la religió sinó el fonamentalisme i la manca d’acceptació i respecte envers l’altre.
En aquest sentit, es destaca que des de fa molts anys hi ha un ampli coneixement mutu entre les persones de diverses cultures i religions, que ha generat confiança i respecte envers els altres. Potser és un dels factors que contribueix a la pau social que gaudim, especialment en aquests moments de crisi econòmica.
Des de les parròquies, les entitats, les assistents socials, el sistema educatiu, l'administració, etc. es porta a terme una acció de suport que ha evitat que una situació tan complicada exploti.
Malgrat tot, veiem que es va cronificant la pobresa en un sector de la societat que cada vegada va sent més ampli, incloent persones que fins fa poc eren una classe mitjana. I això no es pot reduir a la nomenada “pobresa energètica”, sinó que és quelcom més global.
En la vivència diària, cal incidir en els valors i comportaments ètics, que ajuden a la cohesió social i a mantenir la convivència. L’experiència que es va implantant al sistema educatiu de l’Aprenentatge-Servei per als alumnes de Secundària Obligatòria està afavorint fortament el desvetllament de la preocupació pels altres i es desenvolupa la generositat personal, que és un factor fonamental per aconseguir una societat cohesionada.
Cal seguir incidint en la formació dels joves, que els permet la incorporació als circuïts laborals, aconseguint així l’ascensor social. No ens podem quedar en la “beneficència”, cal facilitar recursos per la promoció personal: primer dóna-li un peix, i alhora ensenya-li a pescar.