Ens hem fet una pregunta molt bàsica: qui és immigrant, i si ells tenen consciència d’aquest rol. Ens sembla que actualment hem de considerar immigrant a aquella persona que no té regularitzada la seva situació com a ciutadà. En el cas dels fills d’immigrants nascuts aquí, ells no es perceben com a immigrants, encara que la resta de la societat els veu així en un primer cop d’ull.

Un altre aspecte és determinar el “percentatge” d’incorporació a la societat que han de tenir els immigrants, sense que ells perdin la seva identitat. És el tema profund dels models d’integració o acomodació que es fan servir als diversos països: assimilació, interculturalitat, multiculturalitat...

Tenim necessitat dels immigrants, per la realitat laboral, per la manca demogràfica, i perquè els d’aquí no volen assumir treballs de baix perfil, donat que tenen subsidis i subvencions que els emparen. Això genera una situació poc comprensible, amb taxes d’atur altes i persones que no volen assumir llocs de treball. En alguns països ho resolen obligant a que, a la tercera oferta de treball que es rebutja, es perd el subsidi.

En el món educatiu, es percep cada vegada més una separació entre la vida escolar i la vida familiar, que es manifesta en ocasions amb enfrontaments o amb manca de suport a la tasca educativa de les escoles.

En el món laboral, la aportació de les dones dona un sentit diferent en com afrontar els problemes i el plantejament per a la seva solució. En moltes ocasions és un sentit molt més humà que el dels homes, i això enriqueix les estratègies de les empreses.

Per procedències, els sud americans son els immigrants més pròxims per cultura, llengua, religió, a la nostra realitat social; i això fa que s’incorporin més ràpidament a la nostra societat.