En moltes ocasions el voluntariat resol amb pocs mitjans situacions realment dificultoses, gràcies a la proximitat amb la persona “ajudada”. Aquest contacte genera unes relacions afectives que van més enllà de l’ajut concret, i sovint consolida una amistat que perdura en el temps, i d’aquesta manera es faciliten els vincles i suport que tota persona necessita en la vida. En ocasions, les persones que s’apunten a un voluntariat per obtenir crèdits en els seus estudis solen ser poc “voluntariat” i molt “interessat”. El veritable voluntari se’n adona de seguida que és molt més el que rep que el que dóna.

És important fomentar el voluntariat entre els treballadors de les institucions econòmiques i empresarials, perquè s’aconsegueix que els treballadors tinguin sensibilitat social i que les institucions tinguin una visió més social i solidaria.

En l’àmbit de la immigració les carències més importants són l’habitatge, la llengua i la soledat. Una dificultat afegida és la inserció de la dona en la societat. Si aconsegueix una feina, va canviant molt positivament el seu rol.

L’esport, com a instrument de cohesió i inserció social de grups d’immigrants, és un bon recurs per omplir un forat que es produeix a partir dels 18 anys, en què s’acaben les prestacions, donat que a partir d’aquesta edat no hi ha protocols, i poques entitats que es dediquin a ells.

En el nostre país la situació econòmica actual era impensable fa 20 anys, per la seva realitat positiva. Però té tres factors que produeixen molta desigualtat: 1. La precarietat del món laboral i  els salaris molt baixos. Això farà que a mig termini no es pugui sostenir una família, l’educació, la sanitat i la jubilació. 2. La desigualtat entre regions no ha canviat des de fa 20 anys, havent invertit la mateixa quantitat de diners que dos plans Marshall a Andalusia i Extremadura. 3. No es pot viure amb un salari menor de 1200 € per tenir una vida digna i poder cobrir l’estat de benestar.

Hem de tenir unes polítiques que fomentin la continuïtat escolar y que els joves no caiguin en professions mal remunerades i sense cap promoció, perquè això cronifica la pobresa.