Hores d’ara seguim preguntant-nos: què és integrar una persona? Perquè en la vida diària encara es funciona amb equívocs, com, per exemple, quan a nois nascuts aquí, amb la pell d’un altre color o un altra fesomia, els hi preguntem: de quin país ets? I et contesten: d’aquí. Llavors li preguntem per l’origen dels seus pares, sense acceptar simplement que ells són catalans, ciutadans del nostre país.

Cal aprofundir en les dinàmiques de la integració, i valorar molt el paper dels referents dels joves immigrants, perquè de quan en quant afloren situacions, com la de l’imam de Ripoll, que ens fan replantejar moltes coses. Aquells nois eren considerats “integrats”: anaven a escola, jugaven a futbol, es relacionaven amb els de la seva edat. I, malgrat tot, van ser influïts molt negativament.

En ocasions, les empreses tenen problemes per trobar treballadors, perquè els d’aquí no volen fer certs treballs, i cal anar a cercar els treballadors als països d’origen, com han fet amb bona experiència a Guissona. Al mateix temps, alguns col·lectius d’altres països, com els pakistanesos, són molt treballadors i es van introduint en diversos sectors: comerç minorista, taxis, etc.

L’assistència institucional cobreix les necessitats materials, però no arriba a cobrir les necessitats més personals i afectives, com l’acompanyament per superar la solitud, que en el cas dels immigrants s’agreuja perquè no tenen arrels en la nostra societat ni suport familiar. Aquest aspecte el cobreixen molt bé les persones que col·laboren en associacions d’ajut, i faciliten la proximitat.