Amb la conversa d’avui hem passat ja de 500 participants des que vam començar les converses el 2005. El contingut ha estat molt variat, d’acord amb les experiències tant diferents dels participants.
A poc a poc es va introduint en les empreses l’interès per tenir departaments que generin sensibilitat davant la diversitat dels seus treballadors. Això comporta que es vagi parant atenció a la diversitat global de la societat, i a més es van creant afectes positius envers les persones que -en ocasions- es troben en situació de vulnerabilitat.
Hi ha empreses que produeixen roba expressament per a fer donacions, i també entitats que recullen roba per a re-vendre-la a baix preu. És a dir, amb l’excusa de la “beneficència” s’està fent un gran negoci.
Un dels factors que més ajuden a la cohesió social és la barreja entre persones de diverses races i situacions socials. I en aquest sentit és molt determinant el treball que es realitza per mitjà de les competicions esportives, on participen escoles i centres de tots els barris de la ciutat. En barrejar-se associacions de perfils molt diferents, de barris més benestants i de barris amb més exclusió de Barcelona, es van creant uns lligams que afavoreixen el mutu coneixement i respecte.
També ajuda molt el coneixement de la cultura, de manera que és necessari que els nouvinguts puguin participar en els esdeveniments culturals i ciutadans que es produeixen al llarg de l’any. Hi ha entitats que hi faciliten l’accés, per exemple, teatre, concerts, museus, etc.
Un repte que cada vegada és més urgent afrontar és el dels menors i joves atesos pels serveis socials fins als 18 anys. Hem de replantejar-nos el tipus d’assistència que se’ls hi està donant, i quina es pot donar a partir del moment en que fan 18 anys, amb cases d’acollida, etc.
Alhora, constatem que els Mena (menors estrangers no acompanyats) es van concentrant en zones frontereres (Catalunya i el País Basc) produint un flux per traspassar a França. Altres zones d’Espanya no tenen aquest problema, que s’hauria d’afrontar globalment buscant solucions en els països d’origen, i no posant pedaços com s’està fent ara.