You are using an outdated browser. For a faster, safer browsing experience, upgrade for free today.

CONVERSES

104. Conversa d’Octubre 2018

Comencem el 14è any d’aquestes Converses.
 
La situació de l’habitatge en molts barris de Barcelona és especialment precària i dificulta molt la interrelació entre habitants de diversos països. L’increment de pisos turístics fa que, a més a més, vagin augmentant els preus dels lloguer, de manera que en barris com el Raval -i ara també Sant Antoni- s’hagi produït una notable mobilitat. Però aquesta “mobilitat” és relativa, consisteix en que una família es trasllada a un pis proper i viu en una sola habitació. On abans vivien tres famílies ara hi viuen quatre. No ha variat el nombre d’habitants del barri.
 
Tota aquesta situació va generant tensions, que de vegades es manifesten en el nivell d’exigència o mala educació amb que alguns immigrants demanen els serveis sanitaris, per exemple, sense respectar els temps i les “cues”. Criden tant que al final se’ls hi faciliten les visites o altres serveis per tal que no generin aldarulls, amb el consegüent empipament dels usuaris que segueixen les pautes previstes.
 
Alhora moltes vegades els nouvinguts no tenen l’experiència prèvia d’una xarxa social d’ajut; es pensen que tot ho han de resoldre per sí mateixos, i que ningú els ajudarà. Per això són més individualistes i desconfiats en un primer moment. La relació personal facilita l’encaix en la societat.
 
L’escolarització és un altre factor, potser el més decisiu, per aconseguir la cohesió social. La planificació escolar pivota sobre el territori com a criteri bàsic. Però com ja fa anys va reconèixer el mateix Conseller d’Educació de la Generalitat, dins de mateixa xarxa pública, en una mateixa zona geogràfica, hi ha centres que suporten elevades concentracions d’immigrants al costat d’altres copats per la població autòctona que gairebé no tenen immigrants a les aules. Cal un gran pacte social per tal que, respectant el dret dels pares a l’educació dels fills, s’aconsegueixi convertir les escoles en autèntics espais de convivència intercultural.
 
Tot i que s’estan realitzant moltes actuacions amb resultats molt positius de cohesió social, trobem una gran dificultat en donar-hi visibilitat en els mitjans de comunicació, especialment en les grans ciutats. En canvi és més fàcil que els mitjans d’una població més petita se’n faci ressò, sens dubte perquè no tenen tantes notícies per publicar. En qualsevol cas és evident la millora de la cohesió social que s’està produint gràcies a la gran xarxa social de que disposem.
 
ASSISTENTS
Nom Carrec
Bertrán, Julián Finques Bertrán. Director
Cumbreño, Eva Mas Gestió. Directora
García, Miguel Ángel. Braval. Director
Gispert, Núria Càritas. Ex-presidenta
Masabeu, Josep Braval. President
Narváez, Francesc Àrea Metropolitana. Delegat Plans de Mobilitat Urbana
Sobrino, Francesc Cos de Bombers. Centre de coordinació
Soteras, Emi Cap Manso. Atenció a l’usuari
Ventura, Francesc Fundació La Caixa. Departament Interculturalitat. Director
Solidaris
Leopoldo Abadía

El cotxe és meu!

La identitat d’Europa i les migracions

Integració
Drets i Deures
Convivència
Gestió de la immigració
Ciutadania
Cohesió social
Ignacio Uría

Europa davant sí mateixa

Hauria Europa de legislar sobre expressions religioses o culturals alienes a la tradició europea, sigui laica o religiosa?

Integració
Drets i Deures
Legislació
Cohesió social
Ciutadania