Acabem de patir una altra explosió de gihadisme, aquesta vegada a París. Tots els analistes coincideixen en què és conseqüència d'una cadena de fets que han portat a molts joves -immigrants d'origen musulmà, però també segones i terceres generacions, i fins i tot joves que s'han convertit a un islam radical- a l'exclusió social, perquè no tenen futur. I penso que aquí rau el nucli del problema.

 

Davant d'aquesta situació és fonamental consolidar l'ascensor social, que realment es donin oportunitats per prosperar a la societat. Per aconseguir-ho s'ha de seguir aquell antic proverbi: primer, dóna-li un peix, i alhora, ensenya-li a pescar. L'educació és l'eina fonamental per vèncer la pobresa i la marginació.

 

A Braval, com sabeu, mirem d'ajudar infants i joves de 30 països mitjançant el suport socioeducatiu, amb equips de futbol i bàsquet multiètnic, el reforç escolar i un conjunt d'activitats que els van arrelant en la nostra societat i facilita l'ascensor social. El factor clau és la relació personal d'un voluntari amb cada un dels nois. Una relació d'amistat amb un voluntari al que estima i pren com a referent. Això és lo bàsic, el que no pot faltar, és l'eina imprescindible per a la resolució real dels problemes. I així ho fan totes les entitats que ajuden.

 

Ara que acabem de començar l'Any de la Misericòrdia convocat pel papa Francesc, podem veure-ho -a més- des d'una altra perspectiva: tot això que estem fent és una manera concreta de viure les obres de misericòrdia.

 

A Braval ens trobem participants i voluntaris de 9 religions: catòlics, evangelistes, adventistes, ortodoxes, musulmans, budistes, hindús, testimonis de Jehovà, jueus i persones sense cap religió. Tots amb el mateix objectiu: ajudar els altres, acompanyar-los, donar-los un cop de mà per tirar endavant; en el fons, estimar-los. I això passa per les obres de misericòrdia corporals: donar menjar, vestit, acollir els immigrants, assistir els malalts; i també per les obres de misericòrdia espirituals: ensenyar a qui no sap, donar consell, corregir i consolar. Més de 15.000 hores l'any de dedicació del voluntariat!

 

Primer l'ajudes, després l'acompanyes, després l'estimes, l'inclous en la teva vida; al final tu li dones esperança a ell, i ell et dona esperança a tu. És la satisfacció que trobes quan ajudes, perquè hem arribat al nucli de l'amor: reps l'amor de Déu a través d'aquell a qui ajudes.

 

Vencerem la pobresa amb l'educació. Si hi afegim la misericòrdia, estem construint la pau.

 

Bon Nadal!