El coneixement directe del problemes i situacions amb dificultats, com ara la immigració, els refugiats o l’exclusió social, ajuda d’una manera molt important a poder contribuir a la seva millora i resolució. Això és aplicable a tots els camps perquè, al cap i a la fi, ens trobem amb situacions de persones concretes, amb circumstàncies concretes, que esperen i tenen dret a ser tractades com a persones, no com a números d’un conjunt.

 

En aquest sentit trobem surrealista el desencaix produït per l’allau de refugiats que fugen del gihadisme que estan arribant a Europa, el nombre destacat dels que s’ha compromès a acollir Espanya, l’arribada “a bombo i platerets” dels 12 primers refugiats i la realitat tangible d’uns quants milers que ja han arribat “pels seus propis mitjans” i que no entren en els circuits d’atenció establers perquè els ofereixen acollida en diverses ciutats, provocant la disgregació familiar.

 

Ajuda molt el fet que el voluntariat hagi viscut de primera mà algunes situacions deficitàries i conegui directament persones d’altres països, cultures i situacions socials, perquè amb molta rapidesa es trenquen els estereotips i veiem que tots som persones, cadascú amb les seves virtuts i els seus defectes. Quan aquest coneixement directe es dóna, és molt més fàcil aconseguir resultats positius i satisfactoris d’inclusió i cohesió social.

 

Per això ens sembla important que els professionals de qualsevol sector professional coneguin directament les persones a les que poden ajudar, perquè es crea un vincle afectiu, un “feeling” que afavoreix entrar “mentalment” en la seva situació i ajudar-los amb més eficàcia, alhora que hom aprèn dels altres coses que mai hagués imaginat.