Catalunya va tancar el 2023 un exercici històric per a l'ocupació, guanyant gairebé 200.000 nous ocupats –nou vegades més que durant l'any anterior– i situant-se per sobre dels 3,7 milions d'ocupats, per primera vegada. Els bons resultats en termes d'ocupació són deguts principalment a l'arribada de persones nascudes a l'estranger.

D'aquells gairebé 200.000 nous llocs de treball creats durant l'any passat, sis de cada 10 els van ocupar persones vingudes de fora per sustentar l'actual moment de bonança econòmica que viu el país. Més concretament vingudes de fora de la Unió Europea, ja que el nombre de treballadors comunitaris s'ha reduït en comparació dels números previs al covid.

L'arribada de migrats està suavitzant els efectes d'aquesta creació d'ocupació intensa en la taxa d'atur. Aquesta va repuntar lleument a finals de l'exercici a causa de l'augment intens de la població activa i disposada a treballar. Tot i això, la desocupació va tancar l'any en un 9%, la taxa més baixa en 16 anys. Així ho constaten les dades de l’enquesta de població activa (EPA) publicada per l’Institut Nacional d’Estadística.

Els alts nivells de desocupació continuen sent una assignatura pendent del mercat laboral espanyol i català. Aquest 9% d'atur català excedeix àmpliament la mitjana europea (5,9%, segons Eurostat) i està per sobre dels números d'economies amb què Catalunya s'ha comparat històricament, com Dinamarca (4,8%), Bèlgica (5 ,6%) o Finlàndia (7,6%).

Catalunya crea més feina que Madrid

Catalunya va crear durant el 2023 més ocupació que mai, amb permís del 2005, una mica viciat estadísticament per la regularització de variables per harmonitzar-les sota criteris europeus. Una bonança compartida amb la resta d’Espanya (3,8% interanual), però més intensa en el cas català (5,6%). A la comparativa entre les dues locomotores econòmiques del país, Catalunya surt millor parada que Madrid, si bé també va registrar bons números (5%).

Els sectors que han liderat aquest guany d'ocupats són els serveis, especialment les activitats científiques (12,6%) o el comerç (6,5%) i la construcció. La indústria, per la seva banda, no passa actualment pel millor moment, llastrada durant l'últim any i mig per la manca de semiconductors i l'encariment de l'energia. Com a mostra, la branca manufacturera va perdre un 2,9% d’ocupació en el quart trimestre del 2023 respecte al mateix període del 2022.

Treball en grans quantitats i amb millors condicions que el que es generava a l'època de la bombolla. La temporalitat va tancar l'any en l'11,3%, dos punts per sota de la mitjana espanyola i menys de la meitat que quan el boom immobiliari. Els efectes de la reforma laboral són patents a l'estadística, que, d'altra banda, no revela perjudicis col·laterals a l'ocupació, com podria ser un repunt dels contractes a temps parcial per compensar els límits a la temporalitat. Un de cada tres nous ocupats opera a jornada parcial, mateixa proporció amb què va tancar el mercat laboral el 2019, abans del covid i de les noves regles de contractació.

Gabriel Ubieto. El Periódico. 26.01.2024