Braval

Català Castellà

El cas dels joves migrats sols: oportunitat versus estigmatització

Francina Alsina. Presidenta de la Mesa de entidades del Tercer Sector Social de Cataluña. El Quinze. 22.02.2019
22/02/2019
No són una amenaça. Són una oportunitat.

Podem fer veure que no és el nostre problema o podem afrontar-ho com el que és, una realitat que no és temporal i que forma part de la nostra societat. Podem desentendre’ns o podem construir vincles que els integrin a la comunitat. Podem estigmatitzar-los i penjar-los totes les etiquetes que vulguem, o podem fer un exercici d’empatia i canviar la mirada vers aquestes persones. Són adolescents i joves migrats que han arribat sols a Catalunya i cerquen una oportunitat, una vida millor.
 
Senzillament. No, no són tots uns delinqüents. No, no venen a prendre’ns res. No, no són el que es publica en alguns mitjans de comunicació i el que intenten que creguem alguns partits polítics que parlen des de la irresponsabilitat, l’odi i la desconeixença. No són una amenaça. Són una oportunitat.
 
El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies acaba de presentar l’Estratègia catalana per a l’acollida i la inclusió dels infants i joves migrats sols, el full de ruta que pretén superar la fase d’emergència i urgència i avançar cap a la plena inclusió. És un punt de partida, molt esperat, que ens ha de permetre superar la precipitació, la preocupació i el col·lapse generat en els últims mesos, i fer front al fenomen migratori des de l’estabilitat, la seguretat, la planificació -a mig i llar termini- i la unitat.
 
Disposem del full de partida, però ara és imprescindible el compromís real de tots i cadascun dels agents implicats, sobretot el Govern, per convertir el paper -objectius, accions i valors- en una realitat palpable -emancipació, ciutadania i inclusió-. El Tercer Sector, les entitats socials, ja hem manifestat clarament que estarem pendents de l’aplicació d’aquesta estratègia i, per tant, que vetllarem pel seu compliment i la seva efectivitat. De fet, l’èxit de l’estratègia depèn de molts factors, però n’hi ha dos d’essencials: la implicació activa de tots els actors i els recursos econòmics.
 
El fenomen migratori ens brinda l’oportunitat de repensar el sistema de protecció des d’una òptica comunitària que inclogui tots els actors. L’abordatge dels fluxos migratoris, constants i en augment, és un repte global que requereix una resposta unitària i un esforç de treball transversal, interdepartamental i entre Administracions molt ben coordinat i amb un rumb clar.
 
Volem que aquests joves se sentin integrats en la seva comunitat, que puguin construir projectes personals i aportar al país? Doncs aquesta tasca no poden fer-la soles ni les entitats socials que els acompanyen i els ofereixen suport ni les mateixes Administracions, per molt que siguin elles qui hagin de liderar-ho. Com podran sentir-se arrelats a un poble o a una ciutat sense la complicitat dels ens locals, dels seus habitants i del teixit social, cultural i econòmic? Ajuntaments, veïns, comerciants, clubs esportius, associacions culturals i un llarg etcètera d’agents viuen i conviuen a cada comunitat i sense ells no podem aconseguir la plena inclusió dels joves migrats sols. Igual que tampoc ho aconseguirem si no es resolen els entrebancs legals, normatius i administratius, que impedeixen la regularització de les persones, una competència del Govern espanyol. Sense permís de residència, no hi ha permís de treball, ni possibilitat d’emancipar-se, de fer créixer el país, de tenir una vida digna i autònoma. En definitiva, ser ciutadans i ciutadanes de ple dret. Amb drets, però també amb deures.
 
Volem que el procés d’acollida sigui de qualitat, eficient i eficaç? Doncs aleshores es requereixen els recursos necessaris, suficients i estables per donar respostes personalitzades a aquestes noves necessitats socials en tots els àmbits –educació, salut, formació, ocupació, habitatge, etcètera-. Recursos que s’haurien de recollir a la cartera de serveis socials i haurien de vetllar per la seguretat jurídica de les entitats socials. Som les primeres que desitgem una bona resposta a les necessitats e les persones, però també som les primeres que volem tenir cura dels professionals.
 
És el moment en què hem d’estar a l’alçada de construir una societat inclusiva que valori la diversitat i d’aprofitar l’ocasió d’ampliar la nostra base social amb una generació de joves que, com qualsevol altra, signifiquen una oportunitat de futur, de benefici col·lectiu.


×

Uso de cookies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis, millorar la navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, en els nostres Termes i Condicions d'Ús.