La conversa d’avui s’ha caracteritzat per l’anàlisi de diversos aspectes de la situació actual i per oferir respostes concretes a les dificultats que es plantegen.
Els immigrants de primera generació són un dels grups humans de major risc d’infermetats psicològiques, per tensions físiques, alimentàries, solitud, etc. Per això és molt eficaç l’acompanyament personal, tasca que fan en moltes ocasions els voluntaris de tantes institucions i entitats, en qualsevol lloc del món.
Quant a les dones soles, moltes vegades amb fills menors al seu càrrec i en risc d’exclusió social, constatem una generalitzada manca de recursos públics per atendre-les. Afortunadament, hi ha una xarxa d’entitats que hi esmercen recursos materials i afecte, que les van empoderant i aconsegueixen que tirin endavant.
L’alimentació d’aquestes persones en risc d’exclusió social és un altre factor a considerar. El problema no està en la recollida d’aliments, sinó en la seva distribució. Cada vegada es van consolidant diversos models per facilitar-los, sense que se sentin “diferents”, humiliats, ni perdin la llibertat de poder elegir. Des de supermercats “especials” d’algunes entitats, fins a tiquets amb conveni amb botigues i mercats on poden triar els aliments que més els convinguin, tenint en compte que la oferta inclogui carn, peix, fruites i verdures. A més, d’aquesta manera van aprenent models d’una dieta equilibrada.
Seguim buscant camins per trencar el cercle viciós de la incorporació dels immigrants a la nostra societat: com passar de no tenir papers, ni permisos, sense possibilitat de contracte de treball, etc., a una situació normalitzada. Destaquen les institucions que ajuden, i també la responsabilitat d’empreses que ajuden a resoldre els tràmits. El que no s’ha de fer és tenir treballadors de manera il·legal.
