Anem observant que, sota l'argument de la professionalització amb el desig d'oferir un servei de "qualitat", les ONG es van convertint en empreses de serveis amb un alt nombre de personal contractat. Això comporta una despesa que només es pot afrontar amb el suport de l'administració, la qual cosa crea una dependència que a poc a poc va modificant els valors i finalitats específics de les entitats, perquè estan supeditades a uns paràmetres per a rebre les subvencions.

 

Alhora, es pot anar perdent el valor fonamental del voluntariat, que és la transmissió "intangible" de la generositat, i això repercuteix en la cohesió social, i en la atenció de les persones, especialment en la lluita contra les carències afectives, perquè l'afecte és personal.

 

La burocratització de les ONG és un perill greu que pot comportar la seva desvirtualització i amb el temps la seva desaparició, si s'esllangueix l'esperit de servei als altres amb el que van començar. Per evitar-ho cal que els responsables i el  voluntariat trobin una gratificació afectiva en la seva feina, que els impulsi a seguir lluitant per aconseguir els valors que es van proposar, superant les dificultats. Ajuda molt en aconseguir aquest objectiu el fet que hi hagi una veritable "pinya" entre els voluntaris i els "beneficiats".

 

En el procés de maduració dels joves es va observant en molts casos la consolidació mental d'una situació idíl•lica que els porta a no tocar de peus a terra. Així, per exemple, pensen en el treball buscant unes gratificacions econòmiques fora de lloc, que automàticament els descarta en els processos de selecció de les empreses. Moltes vegades això és fruit d'una educació molt tova, amb falta d'exigència, que els fa molt vulnerables. No han hagut de patir, i els sembla que les coses s'aconsegueixen sense esforç.